Cada día que pasabamás feliz él se encontraba
pues latíale el corazón
al Hombre de Hojalata
Todos en el reino reían
pues al compás del tambor
al baile acudían
todos juntos en honor
de Hojalata, el gran Señor
A la actuación fueron
grandes damas con revuelo.
Iban a bailar al son
del compás del gran torero
Del hombre de Hojalata
ahora se habla en toda Esparta
pues quién no estaría encantada
de escuchar esa balada
Pues todos sienten furor
del grácil tambor
del Hombre de Hojalata
porropompor
te lo dedico con amor, alegría, optimismo, bondad...y ÁNSIAS
6 comentaris:
ja està el devedé, that you seping! =)
kisses
Ni jojalata ni res, amb l'arròs al forn de demà TE VAS A KGAR!!!
sin perdón
No vull dir-ho però se m'escapa: No m'agrà.
=(
i a més eixe home em fa un mal rotllo de cojones.
=)
però agraït, eh?
=P
jo...pues te la vaig fer amb tota la meua voluntat...i la foto és ben bonica, que va ser lo milloret que vaig trobar per l'intanné.
una pena que no t'agrade...sniff...jo q volia tornar a la poesia...què desilussssió
Publica un comentari a l'entrada