diumenge, de juny 26, 2005

LA PAJA EN EL OJO AJENO...

No vos ha passat mai que quan esteu capficats en una persona només podeu pensar en ella en relació a vosaltres? Com si l’altre no tingués més vida que la que tu veus.
És estrany, et penses que eres la persona més bondadosa que hi ha per preocupar-te tant per l’altre i no veus que en realitat eres un egoista.

Ay!!! la paja en el ojo ajeno y la viga en el propio...que mal hace a nuestra sociedad

De veres que no vos ha passat mai??

GLUB GLUB

A mi més de dos i probablement més de tres

Desde mi paja y mi viga,
Para EL COR DE LA SARDINA

dissabte, de juny 25, 2005

MOVIMIENTO SLOW

Fullejant ELPAÍS SEMANAL del diumenge 12 de juliol he trobat un article que m’ha cridat l’atenció, El coste de la tristeza, del professor Álex Rovira Celma.
L’article parla de la depressió, la quarta causa de mort en el món, amb previsions de ser la segona en 2020, per darrere de les malalties coronàries.
Bona part d’aquest problema radica en la pressió constant a la que estem sotmesos, i crec, en la falta de conformisme de la gent, vull dir, l’avarícia de la gent, que mai en té prou, ni ha vingut prou ràpid.

L’article d’Àlex proposa algunes solucions:
“més enllà de la necessària i obligada consulta a l’especialista per a un diagnòstic personalitzat i un tractament òptim per a cada cas,les solucions genèriques a la depressió consisteixen en descansar, dormir el temps suficient (set hores), adoptar un bon règim alimentari, fer exercici,evitar el consum de substàncies tòxiques. El tabac pareix afavorir la depressió, i l’alcohol en excés produeix efectes depressius del sistema nerviós.”

Després de llegir això he pegat una miraeta pel MOVIMENT SLOW, un moviment que sorgí fa 50 anys a Itàlia en contra de les cadenes de menjar ràpid, concretament McDonals. Bé, aquest moviment defèn el bon menjar, la calma i la vida tranquila.

No puc dir res més, que el tiempo se va...

Si vos interessa pegueu una mirada...trobe que és una bona filosofia

GLUB GLUB


http://www.globalizate.org/mas210305.html

divendres, de juny 24, 2005

TRES

Anit, entre una cervesa a mala hora i una altra, anava jo divagant per la meua vida, vista enrere...anys i anys...i vaig arribar a una conclusió circumstancial (perquè era la meua circumstància):

Una situació insostenible no es pot sostenir més de tres anys (com diuen també els Astrud)
Mmmm me da que pensar...3...com les tres bessones, com els tres porquets,
les tres proves de tot conte, les tres filles del rei, els tres desigs d’aladin...qué tendrá el número tres que me tiene loca?

TRES: COM
LES TRES PARTS D’UNA HISTÒRIA:
Plantejament de la situació
Nus del conte
Desenllaç

Be, en realitat tot és com un conte...hem de
tindre cura de com ens el contem...la resta ja vindrà

GLUB GLUB
PD: si la cosa es fa més llarga del que cal...es va gangrena.
QUÈ POR.

El cor de la sardina


ha nascut la
sardina

Allà va ella, cap a la mar