Olympus E-1

Una altra vegada tu...Baptiste, m'animes a parlar....

Quan el senyor Casanova em va atendre, molt amablement em va demanar les meues dades. Em va preguntar el meu nom, la meua adreça, el poble d'on soc i el meu telèfon. Ell apuntava amb normalitat mentres la meua panxeta es revolicava i m'agafaven els marejos. Tot i que la tenda estava plena de gent, jo no podia veure a ningú. Em va allargar la mà i li vaig cedir la targeta. Va comprovar que en veritat era la meua i la va passar per un lector. La impresora va imprimir, i ell va escriure: "Pendiente de entrega".

"La cosa más cara jamás comprada" està esperant-me.

Aniré dissabte*, que ara tinc molta feina, i si està entre les meues mans seré incapaç de concentrar-me.

Ella va pertanyer a algú abans que a mi. Té un passat que desconec i que m'agrada imaginar. Unes altres mans l'han tocat i ella ja té experiència, jo no. Serà la meua maestra.

OLYMPUS E-1

...uff!!

*DEMÀ!

Todo es lunch menos mi vida que es Flash...

...MX Professional 2004

ja m'estic posant nirviosa

Després de treballar molt i de preparar una gran festa per a gent que no conec, ja puc dir que soc rica.

Moltes voltes en la vida les coses es trunquen, no acaben com deurien, o com ens pensavem que haurien d'acabar. Ara, Vicent ja no viurà a ma casa, per coses de la vida torna a casa. I jo que ja m'imaginava les converses sobre quarks, tunels de cucs i anell, i energia fantasma, el big rip i el big trip (he de parlar sobre això un dia)....

Podria callar-me la boca, però no puc. Ja tinc diners per a compar-me una reflex digital. I JO QUE EM PENSAVA QUE AIXÒ NO PASARIA MAI!. Encara no se com serà. Fins a no arreplegar diners suficients no volia veure res. Ara buscaré.

Però ja està ací...i després de molt de temps sense fer fotos, ja m'estic posant nerviosa. El meu ull ja no és redó. Se li ha fet la forma rectangular!

Hui a més, ai m'ha agafat un arrebato i m'he llançat sobre la càmera de mon pare, perquè eixa llum no es podia desaprofitar...

ai...que ja quasi la toque amb les mans