m'he enviat un e-mail
i m'he sorprés a mi mateixa

...

la primavera

(també tinc la granera i una sabata d'anar per casa en el terrat (no me mojes la ropa tendida) de la veïna de baix)

no me quitte passs

Bella, de vós só enamorós (Joan Timoneda)

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tot mon tresor done, i persona,
a vós, garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
dau-me la vida;
dau-m-la, doncs, hajau socors,
ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Lo jorn sencer tostemps sospir,
podeu ben creure;
i a on vos he vist sovint me gir
si us poré veure;
i quan no us veig, creixen dolors,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tota la nit que en vós estic
he somiat,
i quan record sol, sens abric,
trobe'm burlat.
No em burleu més: durmam los dos,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per cert vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Plagués a Déu que com io us mane
vós me manàsseu.
Seria ma sort, per si us engane,
que m'ho provàsseu:
que en vida i mort tot só de vós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

què no és de fer??? my heritage

i mira que estic lletja

RESULTATS (cágate Bataller)

Elton John 64% (esta no val que estic molt mal en la foto...LA DE WAIONA LA DE WAIONA)

Chester Bennington 57%

WINONA RYDER 54% (JA SABIA JO...)

Tori Amos 54%

Jennifer Love Hewit 52%

Sean Leon 51%

Yoko Ono 50%

DANIEL RADCLIFFE 50%

AUNDRE TATOU 49%

SCARLETT JOHANSON 50%

(...)
el que espera desespera
y Don Segundo
de tanto esperar
se convirtió en una hora
(...)


Gloria Fuertes

...o el que recorde de quan era menuda...

tens paper de vater enganxat al cul...

...al matí he fet una cagada prou impressionant...mal començament del dia...
un dinar aplaçat (menos mal ...perquè estava tornant-me boja de pensar que no tinc caldo de puxero) i un sopar per demà...(!!!!!!!)

amb tanta cosa al cap...

no puc
no puc
no puc
no puc
no hi ha forma de concentrar-se

RESOLUCIÓ

---------
post orientatiu i de desfogament interior davant el sentiment de culpa i el nirvi
-que no nirvana-

uns de viatge a Italia...altres a Burriana

OH! FATALITAT...derrota en la meua recerca de la gata fallera...la manca de temps i d'aparells de locomoció va impossibilitar l'ansiada trobada, encara que aquell viatge al poble de Burriana em va reconciliar una mica amb aquella vila que tant he odiat (davant l'amenaça d'España 2000 de fer-me fotos...a una li costa oblidar). Burriana...encara que pensava que no seria posible té una sensibilitat fallera subtil, gens xavaca com es podria tindre en València. Castelló és sense dubte una provincia més sensible que la meua. Poques falles, de poca alçada però en veritat ... exquisites.

Un error del servidor des de terres valencianes m'impediren penjar un gran nombre de fotografies que ilusten aquesta breu expedició en busca de la gata fallera coneguda entre la gent gran del poble (no tota...però bueno)

Una volta per Castellí city esperant la "malaena" i un tornada a casa després de rodar pel món des de les 6.30 del matí d'aquell dia.

La meua ànsia fallera es va calmar quan...arribats a València capital entre tren i tren (catellò-alcudia) vaig pegar una miraeta i vaig tindre davant els meus ulls tot l'esperit fallero:
una xurreria
una falla de lluny
una fallera
i
una xiqueta pixant al carrer columpiada per son pare
(és que les falles són una festa clarament femenina)

a la nit sessió de falles locals i cervesses al Drácula Yeyé...on l'ilustre
MIKE CANON ens va fer el millor regal fallero: unes dentadures postisses de dràcula (per a vicentín) i de Frankesntein pera mi.

un dia d'aquestos...li posaré imatges a aquest blogs.

i es que la vida és cosa de categoria...

uns van a Itàlia...altres a Burriana

FaYes 2006

Pareix mentida que la criatura que l'any passat va fugir a terres castellonenques per a fugir de les nostres festes regionals, ara estiga d'alló més expentant per el món fallero...i a tot aixó vaig pensar..."Tu t'enrecordes...per així de deveres...de lo que són en veritat les falles?"
-Oh si!!! sí que m'enrecorde!!!
- i... de deveres vols?
-mmmm....no sé...
-FALLERA
- ei...
- I SI FEM UN MAL MAJOR?
-Major que les falles?
-jejeje
- no...no m'ho digues
-Sí...ja saps el que estic pensant.
- OH!
- NEM A LA RECERCA DE LA GATA FALLERA DE BURRIANA!!!!
- SÍIIIIIIIIIIIII

CASTELLÓ, BURRIANA....dissabte estaré en Castelló

Ruth...per l'amor de deu. AVISA A TÀLIA

besos a tots el que han tingut el valor de fugir de l'oleada fallera

I AVANT

1990

Revisant el blog...que el diumenge va cumplir 90 entrades m'he adonat d'una tendència a la negativa que no se si serà per a be o per a mal...aixó depén més que res de la perspectiva amb la que es mire la qüestió.

El cas és que cada cop m'esforçe menys en ser entessa per la gent que de tant en tant li dedica a El cor de la sardina un poc del seu temps. Recorde, al començament, quan encara aquest blog era un pensament, que em deien que el blog ha de ser teu, per a tu, i que en el teu blog tu manes. La veritat...em sembla que m'ho vaig agafar massa a la tremenda, i es que a les meues entrades hi ha moltes més coses del que es veu (no res intel·lectual...no es penseu que soc una literata). Vull dir, que allà on hi ha una foto i ha tota una idea al darrere, tota una inteció i fins i tot tota una ficció que es va perdent a mesura que compose el text i puge les imatges. A vegades pense que fa pena que aquestes idees es queden només al meu cap i que seria bo que tothom pugués entendre "la magnitut de la tragèdia" de tot el que hi ha publicat ací -m'encanta aquesta expressió...-

Però per altra banda el fet de que moltes coses no estiguen a la vista de la gent em fa pensar en la no-pretenció d'aquest blog...si no es pot entendre en la seua totalitat...què pretenc? mmm no res...supose...o sí...crec que la meua màxima pretenció és ser comentada (a tots ens agrada)

Altre factor és l'espontaneitat dels post...fa mooooooooolt de temps que no em rumie una entrada en plan...què pongo?...és un poc aquí y ahora. Bueno...en veritat jo també soc un poc així, em poden els nervis de ... si podria ser ara perquè no ho és? (El primer descobriment personal dels primers dies a Barcelona)

Ruth sempre em diu que li agradaria estar al meu cap un moment...
ET ACÍ UNA PART
l'altra sempre l'he tingut amagada i mai he sigut capaç (no per falta de voluntat, sinò per mitjans ) de traure-la fora...

En fi...la falta d'enteniment per part del visitant empobreix el blog, però per altra banda, si el blog és per a mi. Què em preocupa?

Em preocupa que estudie periodisme... i el meu principal objectiu hauria de ser ser entessa per la gent.

bueno...
FELIÇ 1991

proposta (que implica un poc de revisió): quin és el post que menys heu entés? o si els teniu tots clars...m'ho feu saber i deixe de pensar en aquesta tonteria...

VIVA EL MAL
VIVA MI EGO

i el mòbil mai va sonar...

...però no va fer faltar perquè Sí que van vindre
vos voré...a alguns el dissabte de falles...
a altres en màniga curta

besos a tots...

TORNEM A LA CATALUNYA TROPICAL
(on la temperatura mínima són 24º i la màxima 26º)

(xà que soc desconfià ;P)

como una escena del Viaje de Chihiro

Sopar xinés amb cervessa de regal
Visionat del Viatge de Chihiro
Atac de nyonyor indescriptible i pataleta
i necessitat de la creació del MARICONÓMETRO...

ara espere que sone el mòbil...
però fa vent

SITGES '06

ELS POLLASTRES ESTAN MALALTS

o

L'ATAC DEL H5N4

La mare gallina

i cosa curiosa: