dijous, de desembre 29, 2005

El laso oscuro -nunca mejor dicho- de la navidad



post que hauria d'haver penjar ahir

i ja posats en el tema escatològic...
una cosa que em va ensenyar el meu yayo

2p2 + k2ya + a2 = kk

dilluns, de desembre 26, 2005

Uuuuuuu!!!



el niño sin cabeza

diumenge, de desembre 25, 2005

Indagacions i propostes .........................



El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí, dalt del pi.
Toca, toca, violí.
Ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates
i els capons amb sabatons.
El vicari fa torrons.
La guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor.

Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!

dimarts, de desembre 20, 2005

Y si cambio de idea sobre ti...y si cambio de idea sobre lo nuestro

yo lo que soy es un triángulo
................................
...... yo cambio ......
..... de forma .....
................
..........
......
...
.


yo cambio de aspecto
y cambio de forma
aaaaaaaaa
aaaaa
a

divendres, de desembre 16, 2005

dedicat a Maite i a la seua decoració de Nadal





pa xulos los catalanes!!

la última...para cada cosa hay una vez...

...que es la última...la última...
(Astrud)

El dia 23 de decembre a les 22.30 (crec) la meua persona clavarà la pota a terres valencianes...

"us juru" que no ho tornaré a fer...

dimecres, de desembre 07, 2005

dimarts, de novembre 29, 2005

Vacaciones en el mar (previo)



PUENTES!!!!

baix d'un pont sempre hi ha un riu...i els rius sempre van al mar
i ara que vaig a jugar a ser el trasvasament...

redacto:

de barcelona baixaré a Castelló
de Castelló aniré a Vilareal
de Vilareal a València
de València a Gandia
de Gandia a València (mmm un saltet precís)
de València a Alacant
i
d'Alacant a Guardamar del segura

ALE AGUA PARA TODOS ...QUE YO OS LA LLEVO
YO SOY EL PHN
(matarme)

he vuelto...ves que bien...que suerte tengo y tienes tu también

ais...si al final resultaré pesà i tot no?

res---que el dijous a la nit comença el pont més llarg de la meua vida

dijous, de novembre 24, 2005

dimarts, de novembre 22, 2005

sentir els Ramones a les 9 del matí
i als White Stripes a les 10
no vol dir res de bo


i pq no tenia als Sex pistols a mà

hi ha coses que a una la fan enfadar

dijous, de novembre 17, 2005

A TOTS EL FILÒLEGS I PSEUDO-FILÒLEGS DE CATALANA



alguns consells, apunts, recomanacions... per a llegir el Quadern Gris de Josep Pla?

la mel als llavis

Una llàstima, una veritable llàstima. Algun desconsiderat em va posat la mel als llavis i me la va llevar...Jo que em pensava que el HONORABLE RUBÉN LUZÓN enlluernaria ma casa...i ara es queda tot en un desig, en un desig de cançons...però tinc l'esperança de que algun dia...tal vegada...el meu somni es faça realitat...

Ruben...benvolgut...tens casa a Barcelona, ja ho saps i a més a més TINC UN PLA:

en vista de que la gent sol o preten pujar a Barcelona quan jo men vaig...(ironies de la vida que encara no comprenc) junt a la meua persona i una motxilla portaré una còpia de les claus del meu pis (espere no oblidar-les), sense cap intenció de pressió, perquè si algú necessita anar a Barcelona jo no li puc assegurar estar en casa (visc a la facultat...oh esclava del estudio) ni que els meus companys (els fantasmes i els contractas) estiguen tampoc.

ara...BUSQUE VOLUNTARIS PARA TAN ÁRDUA TAREA!!!

dimarts, de novembre 15, 2005

GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES

gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies

si Mahoma no va a la montaña...

...la montaña irá a la Mahoma

Ahir per vesprada Feliu Ventura i Verdcel (sense Estela...una pena) actuaren a La Farinera per la presentació de la guia de músics valencians que ha fer l'Enderrock. Allà estava també el Senyor Rafa Xambó, els d'Obrint Pas i quasi tota la colla de l'Espai País Valencià...la terreta estava present...mmm mla meua terreta (la més bonica del món)

Aquest matí...no ho he pogut evitar...i ara tinc un supercedé amb cançons de la Gossa, Feliuet, Arrós caldós, Obrint Pas, Rafa Xambó...

...es que la morrinya és molt gran...

conte els dies per al pont

divendres, de novembre 11, 2005

honey money

tristament...

la meua economia és en realitat l'economia de ma mare.
un viatge d'anada i tornada a valència són uns 50€
amb 50 euros puc viure una setmana sencera
hauria de demanar-los expresament
baixe per al pont
300€ lloguer
44€ metro
llibres
mòbil
vida

amb quina cara li demane jo ara 50 euros (més despeses) per a bufar-me?

HO SENT

però ja ens veurem al pont

dimarts, de novembre 08, 2005

de mí para mí con retraso porque tenemos confianza

FELIÇ ANIVERSARI!!!

ei nena...que no et vaig poder dir res el diumenge...què com et sents amb 21 anyets??? (ui...pues...no havia pensat en aixó, no tinc molt de temps, ara).

Ja et donaré el meu regal...saps que ara estic una miqueta apurada no? que haig de comprar el bono del tren...i casi casi que serà eixe el teu regal...(reina...no haviem quedat així....), però si tens una mica de paciència et donaré el paquetet que volies (mmmmm....eixe cd...., que no és el de DM---18EUROS CAGUERÁ)

però et va agradar com vas celebrar l'aniversari no??? (si si)...que cabrona eres...vinga de menjar "xocolata" a la fira amb Neus...i després bufaeta quasi de gratis en el Jazzsi. Una llàstima que no cantara Adriano no? ( si pero va estar molt be...i després em van donar de sopar al pis) Aixó està be...que després de tot el dia fent feina... (sip)

pues eso era...ai tinc una cosa per a tu: 2 entrades per veure a Joan Miquel Oliver a la Pedrera....vens?? (siiiiiiiiii li diré a laura)

Molts besets reina
(moltes gràcies....ets fantàtica)
Saps que eres una egocéntrica??
(Ui si...però que'm de fer...yo me lo guiso yo me lo como)
ja ens veurem
(besos)
besets

dimarts, de novembre 01, 2005

dilluns, d’octubre 31, 2005

See you later alligator,
After 'while, crocodile.
See you later alligator,
After 'while, crocodile.
Can't you see you're in my way now?
Don't you know you cramp my style?

Bill Haley and The Comets
Robert Guidry - 1956 Harman Music Ltd

diumenge, d’octubre 30, 2005

Avui una dona m'ha regalat unes calcetes LA RESPUESTA

El dia que vaig anar a veure el pis en el ara visc vaig coneixer a una dona que s'oferí a ajudar-me a buscar pis per la zona de Gràcia. Aquesta senyora és: la senyó Montserrat...diriem...una cosa semblant a la meua padrina de Gràcia.

L'altre dia caminant per anar a l'estació de Gràcia (Ferrocarrils de la Generalitat) em vaig creuar amb ella pel carrer.

-HOLA!!
-HOLA!! QUÈ FAS PER ACÍ? QUÈ VAS A CLASSE? PER QUÈ VAS PER ACÍ SI HI HA TANT DE TRÀNSIT?
-Es que vinc de comprar unes coses ací.
-AH! Vale. Sempre ens trobem no?
-Sí.
-Ui!!Espera, quina talla de calcetes gastes?
-...
-La mitjana no???? Es que li he comprar unes calcetes a la meua filla...Mira pren...estes per a tu. Les vols? Si?
-...gràcies...
-Si no et venen bones vens a ma casa i anem a canviar-les. Et pareix? saps on visc veritat??? en el principal segona eh??
-Si si...moltes gràcies.
-ALE CORRE QUE FARAS TARD A CLASSE.
-SI SI ADEU
-ADEU!!!!

eixes coses...que només poden pasar enfront d'un mercat...

divendres, d’octubre 21, 2005

dilluns, d’octubre 17, 2005

agnnus fantasticus

continuant amb el post fatalista...de fa un rato...vos dic

el divendres va ser horroros...sip...però el dissabte ho vam fer molt be...de mati vaig investigar per gràcia...cosa que sempre m'alegra...i vaig descobrir unes vans amb pels per dins...lo más de lo más...el cinema verdi (anire dimarts a la nit a una sessio gratuita) i tendetes i coses varies. Vaig dinar una truita (aço ho pose per la sIguent questió: NO RES ES VA APEGAR A LA PAELLA!!!)i vaig anar a casa laura a deixar trastos perquè eixa nit em quedava allà a dormir.

Quedarem amb Morgan (erasmus francés) i ens .--llamalo pasar...llamalo estafar-- una miqueta de maria. Anarem les dos martes (laura i jo) a la casa de les bruixes ...rambles cap a dins i després a sopar per ahí. JUSTO EN EL MOMENTO en que ens trobarem als de l'EspaiPaisValencià i ens convidaren a les dos a sopar amb ells. QUE RISA...i fins i tot un tipet em va fer una caricatura (de les que em fas tu bataller...pero més lletja) i estarem fins les 3 o les 4 de la nit. Despres Morgan, Laura i jo anarem a casa i estiguerem fins les 6 vinga el puret i el videoclip xungo.

Diumenge: vida de ueles i passetget per Gràcia:)

per cert: vos enyore a tots MOGOLLO
una besa a tots perles...ai...quanta falta que em feu

agnnus horribilis

divendres passat va ser u dels dies més horrorós de la meua vida. Jo no se què va passar al món ni que malèfica configuració astral es va donar en aquell dia que TOT SURTIA MALAMENT. I no només a mi...un "gafisme" paral·lel assetjava també a Laura.

En un primer moment ja vaig començar el dia deixant-me la carpeta a casa. amb tots els apunts i mogudes mil. PLOVIA. com solia ser costum ací (i que crec que demà torna) així que tot era lleig. humit i amb el baix del pantaló a punt de desfer-se. Quan a les 9 vaig acabar una classe fatal --a la par que obligatoria de la muerte-- vaig pensar que sera millor agafar el tren i després anar en metro fins a casa i axí no xopar.me, perquè tenia plan i no tenia massa temps. Vaig tardar un MOGOLLO per arribar a la meua llar i no plovia ....així que tanta parida de metro caguerà.

Be...Laura i jo ens vam combollar per anar al cicle de cinema gai i lesbic...que com no era car i era cosa cultural..allà anavem les dos totes pagaes pel mon. MENTIRA!!!!. Decidirem anar primer al Mercat de les flors i una vegada allí buscar algo per a sopar. La gent no feia més que MENTIRNOS i MAREJAMOS i nosaltres dos probretes....baix l'aigua...buscant el lloc...

Clar com que ja es feia l'hora vam buscar un bar...en plan bocata ràpid i nem correguens...L'ÚNIC BAR DE TOTS NO TENIA PA....ei .,..pues busquem allà a al teatre que segur que tenen cafeteria...MENTIRA...estava tancada...i hi havia una dalt però no podiem anar perquè estaven fent un concert allí. A les 12 de la nit entrem a la sala per a vore uns curtsl...DEU...padre-escalera-caracol...DE UN POSTMODERNO HORROROS...i un PORNO BARATO DELS 90 QUE DONAVA UN ASCO DE COLLONS.

Tirem ma a tornar a casa i plovia...li toquem a un taxi i la tipa ens amolla: -ahora no hay ninguno por la zona...si no encuentra nada vuelva a llamar-. I PLOVIA MOGOLLO. pero,,,com logisticament el divendres ja s'havia acabat les coses van anar millorant. De sobte va apareixer un taxi i ens va portar a la plaça el sol...desesperades com estaven per una cervessa...

i OH MILAGRO...vam trobar un kebab obert...que tancava en mitja hora...però ens van deixar sopar allà,..QUÈ BOOOOOOOOOOOOOOOOOO QUINA FAAAAAAAAAAAAAAAAAAAMMMMMMMMMMMMMM

va deixar de ploure i tornarem a casa a dormir.

fatal...

dimarts, d’octubre 11, 2005

barna city life

hola a tots!!!

com que tinc un horari digne de la universitat de valència tinc més temps lliure entre classes que el que mai haguera pensat, però com estic a Europa tinc accés a internet perque si. i com que encara no vos he contat res de la meua nova vida....eh aqui...JO MATEIXA...

EL CEL A BARCELONA ÉS BLAU
fet tranquilitzador

ES POT SOBREVIURE A UNA BODA MURCIANA-VALENCIANA

i ara mateix ....men vull anar a per un cafe

per cert: ja estic al meu pis, així que ja em teniu espatarrada al meu llit esperant-vos a tots. Els meus companya son d'allo més simpatics i crec que la convivencia sera d'allò més curiosa...ja anire informant-vos..i si...son dos modernos i una xica de mostoles a la q ja li he parlat del beni, de lo que eso supone i de tot el que coneixia de madrid ....pareixia jo una experta en el centre peninsular

perlas...que me duermo.

hoy llueve i el cel és blanc, però quan vaig arribar era blau.

NOTA PARA R. : FELICITATS!!!

NOTA PARA BAPT: una besa molt gran despres de 48min...viva el una i no más...estic esperant-te

divendres, d’octubre 07, 2005

diumenge, de setembre 25, 2005

La magnitud de la tragèdia

Xiquets meus…dimecres agafe un tren. Me’n vaig a Europa...a la seua capital. Per sort, Aurora (tieta de Matilde) m’acollirà en sa casa i m’ajudarà a buscar pis. El dia 4 d’octubre he de matricular-me a la UAB. Veig que les coses estan precipitant-se molt...ara que ho pense, quasi no em queden dies per a res. Però ja contava amb que això passaria.

Farem ús d’una nova agenda que a poc a poc vaig construint-me, amb amics d’amics, amics d’amics d’amics, cosins, filles, germans, coneguts... (gràcies).

Com que ara mateix veig un fum de coses que he de fer, no tinc molt clar quan us podré vore. La magnitud de la tragèdia és tal que no puc fer plans per a més de dos dies. Només se que el dimecres vaig a Barcelona. No se si eixe cap de setmana tornaré o què faré...segons com vinguen les coses.

Res ... que ja ens vorem ... alguns us veuré demà, he d’acomiadar-me de la meua benvolguda Universitat de València.


((xouba en moment fatalista....OH! LA HUMANIDAD))

divendres, de setembre 23, 2005

dissabte, de setembre 17, 2005

divendres, de setembre 16, 2005

Ghost peels the queen (el fantasma pela a la reina) --The Ramones--

la reina Isabel II amb Reagen
(inventor de "el imperio del mal")

Eddie Sanderson





+

un regalet del mateix homenet per a tots vosaltres

.CAT

Avui s’ha aprovat el domini .cat, per a totes les (els) webs escrits en llengua catalana o que tinguen una temàtica relacionada amb aquesta. El domini estarà actiu a finals d’anys per a “tota la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet”. L’associació puntCAT va demanar la creació del domini el 16 de març de 2004, després de 3 anys de la seua fundació, 23 de novembre de 2001. El domini .CAT no serà territorial, com és el .es, sinó lingüístic.

Per fi es reconeix la presència del català a la xarxa...busqueu amb el Google en català i ho podreu vore. Tot un espectacle.

¿¿faran ara un domini .vlb (valencià blavero)?? jeje


ara alguns acudits que he trobat a aquesta web:
acudits llengua publicat a la revista Llengua Nacional






dimecres, de setembre 14, 2005

First we take Manhattan

Leonard Cohen (I'm your man) 1988

They sentenced me to twenty years of boredom
for trying to change the system from within.
I'm coming now, I'm coming to reward them.
First we take Manhattan, then we take Berlin.

I'm guided by a signal in the heavens,
I'm guided by this birthmark on my skin.
I'm guided by the beauty of our weapons.
First we take Manhattan, then we take Berlin.

I'd really like to live beside you, baby,
I love your body and your spirit and your clothes.
But you see that line there moving through the station?
I told you, I told you, told you, I was one of those.

Ah you loved me as a loser, but now you're worried that I just might win.
You know the way to stop me, but you don't have the discipline.
How many nights I prayed for this, to let my work begin.
First we take Manhattan, then we take Berlin.

I don't like your fashion business mister,
and I don't like these drugs that keep you thin.
I don't like what happened to my sister.
First we take Manhattan, then we take Berlin.

I'd really like to live beside you, baby,
I love your body and your spirit and your clothes.
But you see that line there moving through the station?
I told you, I told you, told you, I was one of those.

And I thank you for those items that you sent me,
the monkey and the plywood violin.
I practiced every night, now I'm ready.
First we take Manhattan, then we take Berlin.

Ah remember me, I used to live for music.
Remember me, I brought your groceries in.
Well it's Father's Day and everybody's wounded.
First we take Manhattan, then we take Berlin.

diumenge, de setembre 11, 2005

divendres, de setembre 09, 2005

GIVE US ELVIS BACK


Elvis continua viu i de que forma!!!. En versió oficial crec que és el mort que més diners guanya...i extra-oficialment....VAMOS...Elvis está vivito i coleando en una illa amb Marilyn Monroe. Et ací unes quantes dades sobre perquè EL REI encara està entre nosaltres.

...i com és tardet...CORTA/PEGA I ARREANDO

Elvis no ha muerto:

""1. En su lápida, su segundo nombre está mal escrito: es Aaron y no Aron.

2. Su tumba en Memphis está entre la de su padre y su abuela, y no junto a la de su madre, como siempre fue su deseo.

3. Aunque en el momento de su supuesta muerte pesaba 115 kilos, en su certificado de defunción figura con "sólo" con 76 kilos. El certificado original desapareció.

4. Testigos de su funeral han dicho que su ataúd estaba excesivamente frío, lo cual llevó a levantar la teoría de que lo que había dentro no era más que un cuerpo de cera que era preciso mantener con aire acondicionado.

5. Dos horas después de anunciarse su muerte un hombre muy parecido a Elvis compró un pasaje de avión a Buenos Aires . Pagó en efectivo y dijo llamarse John Burrows. El mismo alias usado por el cantante en varios momentos de su vida.

6. El día después de su muerte una de sus exnovias recibió una rosa por correo de parte de "Lancelot". El apodo que usaba Presley durante su relaicón y que sólo ellos dos conocían.

7. Fue un gran seguidor de la numerología y si se suman los números de su fecha de muerte (16-08-1977) se obtiene la cifra 2001, justo el título de la película favorita del cantante.

8. Poco antes de su muerte, Presley había perdido 10 millones de dólares en un negocio inmobiliario con una compañía vinculada a la mafia. Se cree que Presley habría ayudado al gobierno de EEUU a desmantelar al grupo a cambio de una nueva identidad.

9. Poco después de su muerte un cantante enmascarado de apodo Orion empezó a dar conciertos de gran similitud con los de Presley. Cuando en 1981 el programa televisivo "20/20" realizó un extenso reportaje respecto a la muerte del cantante, Orion desapareció para siempre de la escena en vivo.

10. Hasta hoy, nadie ha cobrado su seguro de vida.""

A banda hi ha qui pensa que ELVIS era un extraterreste...o el propi MESIES!!


aquest és un llibre que parla del paregut entre EL REI i el REI DE REIES

"El misterio Elvis-Jesús: La impactante escritural y científica evidencia de que Elvis Presley era el mesías anticipado de la historia".
"Descubra la evidencia de que Adán, Jesús y Elvis eran la misma persona. Averigüe los cientos de pruebas que Elvis dejó atrás y que nos ayudan a descubrir la verdad. ¡Lea la historia de Elvis en la Biblia! Lea cómo Nostradamus profetizó la aparición y la desaparición de Elvis. Descubra el verdadero motivo por el cual Elvis se hizo pasar por muerto en 1977 y quiénes querían a Elvis Presley muerto".

I ara les evidències de que no era d'aquest planeta...alguns diuen que els extraterrestres pensaren que era el lider del món al vore com el veneraven a la Terra...



por un lado...estatua de Elvis construida por los extraterrestres














y por otro...estatua de la Isla de Pascua...que és cagaet a ell.

















Encara que el més fiable és aquesta aproximació de com seria Elvis a dia d'avui si no haguera desaparegut.

dijous, de setembre 08, 2005

Com als (v-b)ells temps

Agafar una motxilla (o macuto) dijous de matí i arribar a casa dilluns a la nit. Anar a València a fer-se 2 cerveses i acabar a les festes de Puçol, avisant a casa just quan el teu tren se’n va i no pots fer res i sense res més al bolso que un paraigües i dos bolis.


Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa LOVERBOY

Fora les teranyines...QUE JA ERA HORA


per cert...un acudit: estan Elvis, Bob Marley i Freddie Mercury en el cel i Deu els diu que els dóna una altra oportunitat per anar a la Terra amb una condició, que no facen el que més els agrada. Baixen a la Terra i Elvis es troba una guitarra. No pot resitir-ho, l'agafa i desapareix. Al moment es trobem un porro en terra, Bob Marley s'ajup per agafar-ho i desapareix Freddie Mercury

(ha sigut idea d'Eloi contar aquest acudit al blog...)
(las cosas como son)



el dia 22...

dimarts, de setembre 06, 2005

avui he somiat...

...que tenia un romansillo amb Andy (crec) de Andy&Lucas i que anava a Barcelona a buscar-lo

vos imagineu??
seriem una cosa així

i què dolç era?


...i encara que estàvem envoltats de policies cap d’ells s’adonà del meu segrest. Ràpidament vaig haver de convertir-me en una boleta de persona per a caber dins el maleter del cotxe, que es tancà bruscament deixant-me en la foscor. El cotxe arrancà i va recórrer una carretera amb moltes voltes, perquè tots els objectes que guardava el meu amagatall no feien més que anar de costat a costat, així com tots els meus líquids. Feia calor dins, i al trobar una llanterna vaig descobrir la veritable realitat del meu forat. Una paret peluda, de color gris m’impedia cap moviment. El so ni entrava ni eixia. Tot era obscur i desconegut. A penes sí podia posar la mà damunt la meua cara, i era del tot impossible estirar les cames. De sobte un cotxe va envair la carretera. Xocà contra el meu segrestador. Voltes i voltes. Quiets ara...ningú no gosà obrir-me la porta. De sobte, mentre circulàvem a tota velocitat un gran cotxe ens atacà per darrere. Xocarem. El maleter quedà totalment xafat i el meu cos rebentat.


anava jo pensant...camí a València des d'Alacuàs

el "policlean" más limpio jamás visto

dijous, de setembre 01, 2005

de primer tenim sardines. De segon tenim...SER SUPREMO

Per fi ha arribat el dia. Gonguix ha vist la llum, l’encisadora llum de la meua pantalla d’ordinador, i de les vostres. Un dur treball m’espera. GONGUIX. Després de renegar d’ella durant un any l’he acaronada tendrament, i he tornat a veure al meu benvolgut PÁJARO DE MAL AGÜERO, que és un dels personatges que més m’agrada. Em resulta tan tendre...encara que no ho parega.


Per al que no coneguen GONGUIX, us explique. En primer vaig començar a escriure uns contes (ANIGONGUIX) que encara que res tenen a vore amb la realitat, són més reals del que pareixen. Van ser la meua obsessió, el meu únic pensament. Després va arribar GONGUIX, parte primera. D’aquest, diguem-li llibre, només hi ha dues edicions impreses que tenen dos amics meus. Ara publique per a tots aquells que vullguen llegir aquesta història feta sense cap pretensió més que trencar els caps d’Eloi i Bata, als qui llegia els contes cada cop, i “ensañarme” amb mi mateixa, i jo assoles, amb el meu cap.


Be...doncs...si voleu, ací teniu una historia per fascicles.


BON PROFIT

dimarts, d’agost 30, 2005

En los albores de los tiempos...