NEVA A XÀTIVA!!!

Gràcies Joan, per enrecordar-te de mi i cridar. Ja saps que sempre m'alce enjorn i m'agraden aquestes notícies.

Xàtiva blanca...quina imatge més colpidora.

Aquest matí m'han dit que acabada de derpertar sempre parle del poble i de la meua infanteça. Deu ser veritat, no m'ho diu ningú mentirós.

Un beset mai lover, ens veiem demà (somric)

ai quin fred...

Aquest Nadal que desconec

Ja sé el meu horari de Nadal...treballar treballar treballar...uff els dies 22,23,24 ho faré tot el dia...i el 25 només al matí (yuhu!). El 31 tot el dia i el 1 de matí només...fins al dia 6, que cau dissabte...així que el dia 7 també.

Una mica de caos, però l'altre dia contant els duros que guanyaré vaig vore la càmera de fotos...o al menys una aproximació notable a ella.

Com que del dia 1 al 6 estic lliure, el primer dia de l'any baixaré correns cap a Xàtiva i m'estaré allí uns dies. Per la meua salut (física i mental) no crec que em moga del poble, així que voldria convidar a tota persona que vullga a un dinaret aXàtiva, amb arròs al forn, o fashionabilitat.

I mirarem el castell i voldrem pujar...passetjarem per la fira medieval, veure'm el belem...i serà un poquet Nadal.


perdoneu-me per la coentor...però no done per res més interessant...quan passen examens em faré una cura de cervell

Sobre el moment de dir les coses...

Hi ha voltes que necessites dir alguna cosa, però no es troba davant de tu la persona indicada o les ferramentes. I passa eixe moment i els pensament es queden dins de tu, reposant-se o martiritzant. Depén.

Dissabte mentre tornava cap a Barcelona em va passar això mateix. Tenia una gran necessitat de parlar, d'escriure millor dit (d'escriure un post que segurament no hagués publicat).

Vaig pujar molt trista, i pensava que aquesta ha sigut la pujada més dura de totes. No la comprare tan sols amb el primer viatge, en el que anava tan nerviosa que quasi no recorde sensacions. No tinc ara, ni massa temps ni massa ganes de fer una reflexió sobre aquest sentiment. Ja vaig tindre prou amb tres hores i mitja de viatge. Però tampoc volia que aquest sentiment es quedara dins.

Del pont estic contenta...però hi ha coses que et superen i has d'estar ahí, amb els ulls oberts i sentint el que no vols sentir. I vols que algú et protegisca, que t'amaguen les coses, i et fas la dormina un ratet i no serveix per a res. Supose que això bé del "ens fem grans". Cada volta et tracten més com un adult, però no s'adonen que estan parlant de tot el que envolta la teua infanteça i això et porta ineludiblement a aquest mateix estat.

però el temps i les obligacions et fan pensar en altres coses, i això està bé.

després...hi ha moltes tècniques per eludir pensaments.

ja està...

He tornat a casa deprés de les vacances. Amb forces renovades tot ja no és un problema i les solucions van apareguent a la ment. Em sent molt tranquila i, en la mesura de lo possible, sé el que vull.

En aquest moment estic sentint una versió del Hallelujah de Leonard Cohen. Aquest matí he descobert la ràdio per la xarxa. Estic escoltant el programa d’anit de Delicatessem (iCat FM). És preciosa aquesta cançó.

Ahir va ser un bon dia, amb la seua bona nit. Després de la jornada de reconciliació vaig anar a buscar una notícia per a l’Hiperbòlic. Vaig anar amb Mati a la taula rodona que va fer al Col·legi d’Advocats el Relator de la ONU, Kothari, sobre l’assetjament immobiliari.

Després d’això vaig anar a sopar amb Mati al carrer Verdi (oh! Ara sona Marvin Gaye, una versió) i després vingué Vicent Tavernes a sopar. I entre cervesa i cervesa a la Plaça del Sol la conversa s’anà allargant i allargant funcionant a un ritme vertiginós. Dels temes de política acabarem contant les nostres vides. Feia molt de temps que no tenia eixe tipus de conversa. I em va agradar molt. Tinc quimera que Vicent i jo ens farem bons amics.

I a l’hora d’anar a dormir, quasi a les 3 de la matinada em vaig trobar una persona al meu llit. Allí estava, serena com sempre, Anna Gomar, adormideta i remugant alguna cosa. Aquest matí: Sorpresa Anna! Ací estic!. Un despertar curiós. Una xarraeta matinera i ara faig una mica de feina.

He tornat a casa i l’hotel està complet. També ha vingut el noviet de Laura.

Ara mateix són 8 persones...

I jo...me debo a mis invitados....

per cert. Vos recomane aquesta web: ésAdir

(jiji Fermin (pense) versionant Police)