Fullejant ELPAÍS SEMANAL del diumenge 12 de juliol he trobat un article que m’ha cridat l’atenció, El coste de la tristeza, del professor Álex Rovira Celma.
L’article parla de la depressió, la quarta causa de mort en el món, amb previsions de ser la segona en 2020, per darrere de les malalties coronàries.
Bona part d’aquest problema radica en la pressió constant a la que estem sotmesos, i crec, en la falta de conformisme de la gent, vull dir, l’avarícia de la gent, que mai en té prou, ni ha vingut prou ràpid.
L’article d’Àlex proposa algunes solucions:
“més enllà de la necessària i obligada consulta a l’especialista per a un diagnòstic personalitzat i un tractament òptim per a cada cas,les solucions genèriques a la depressió consisteixen en descansar, dormir el temps suficient (set hores), adoptar un bon règim alimentari, fer exercici,evitar el consum de substàncies tòxiques. El tabac pareix afavorir la depressió, i l’alcohol en excés produeix efectes depressius del sistema nerviós.”
Després de llegir això he pegat una miraeta pel MOVIMENT SLOW, un moviment que sorgí fa 50 anys a Itàlia en contra de les cadenes de menjar ràpid, concretament McDonals. Bé, aquest moviment defèn el bon menjar, la calma i la vida tranquila.
No puc dir res més, que el tiempo se va...
Si vos interessa pegueu una mirada...trobe que és una bona filosofia
GLUB GLUB
http://www.globalizate.org/mas210305.html
dissabte, de juny 25, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Un petit recolzament en aquests primers articles de blog... Crec que el moviment slow és tot un encert. Ens passem els dies pensant més enllà i més enllà, sense adonar-nos que ací i ara poem disfrutar del que tenim sense fer res més que això: disfrutar! Amb un bon café, simplement ;-) Conec una persona que ens podria explicar perfectament això del moviment slow... i la coneixes ben bé!
GRÀCIES...:)
GLUB GLUB
vull dir una cosa:
com no anem a deprimir-nos?
pense que el món en què vivim no ens deixa massa opció...si es que ets una mmica conscient d´ell...sempre et queda evadir-te...ens solem alienar amb moltes coses...tantes! vease religió, música, moda, fútbol y otros deportes de difícil comprensión para la mente inexperta...i així tot! tot pot ser objecte d´alienació! bieeeeeeen!!! divina alienació...
però CUIDADO! fora de l´alienació particular de cadascú hi ha tot un món on, si, piularan els pardalets, però ¿ i què si tu estàs en una fàbrica 10 hores al dia 6 dies a la setmana a 40ºC per a poder pagar el lloguer d´eixe pis ruinós on tu i la teua família de xiquets amb els forats del nas taponats de mocs secs i adults...trists ( la tristesa pot arribar a ser molt trista...)passeu l´existència ( perquè del que feu no se´n pot dir altra cosa )? quin panorama...qualsevol escolta els pardalets...
i com s´evita això?
ai, no ho sé, però ja en tinc prou hui, me´n vaig a fer bona cara a les marujes del meu poble...
what do I get,oooooh ooh oh?
Publica un comentari a l'entrada