dimecres, de juny 28, 2006
divendres, de juny 23, 2006
II CASSALLADA POPULAR DE LA CIUTAT DE BARCELONA
21-06-06
9 cassalles per a 4 persones, 1 ampolla i 1/5 de reserva i pressa de dades per part de la policia urbana de la ciutat de Barcelona.
Aplicada de la Incívica
MULTA EN CATALÀAAAAAAAA
9 cassalles per a 4 persones, 1 ampolla i 1/5 de reserva i pressa de dades per part de la policia urbana de la ciutat de Barcelona.
Aplicada de la Incívica
MULTA EN CATALÀAAAAAAAA
dimarts, de juny 20, 2006
Si un gall posa un ou en una teulada...cap a on caurà?
UI!! no seré jo qui estiga allí per averiguar-ho. Que quan un gall posa un ou, enseguideta be un gripau (QUÈ ÉS LA MISMÍSIMA IMATGE DEL DIMONI) que ho Aulora i li dóna caloreta...i deprés pasa lo que pasa ... que te ix un BASILISCO como la copa d'un pino i d'un astufó d'alé te mata enterito, o si no...te mata si te mira abans que tu a ell...uff quin perill.
I qui es trobara una pantera amb el seu alé diví, tan encissador i dolç...
1ª CASSALLADA POPULAR DE LA CIUTAT DE BARCELONA
vaig triar l'opció, com tots els dies de cassallada popular, de no agafar la càmera...MOLT BÉ...ara...em recupere d'un xixon ENORME que tinc en la SIEN i que no sé per què el tinc.
VIURE UNA VIDA SENSE EXAMENS!!!!
és viure una wild life
De la 1ª CASALLADA POPULAR DE LA CIUTAT DE BARCELONA podem destacar:
l'actuació estelar d'Alguer com a Rafaela Carrà
La correlacio que hi ha ente Metrópolis i La Gossa Sorda (casalla contra espanya)
Actuació estelar peguem voltes per un silló, protagonitzada per Dani i la sotasignant al son de Teatro
de la resta....no hi ha fotos...
Ah!
i divendres passat...festa Mariquita-basca...encara que no va ser casi ni mariquina i ni molt menos basca
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!
i anit...penjada de cartells de la mani de l'orgull de Girona (CONCERT D'ANTIHEROIS) i Barcelona
res....cap de setmana temàtic
dimarts, de juny 06, 2006
dissabte, de juny 03, 2006
a la tele posen "Una rubia molt legal"
Massa cansada com per estudiar "Métodes d'investigació social" i encara massa desperta com per anar al llig, vos salude des del poble. Avui he arribat a casa...casa? i, no se si era en cansament que porte a sobre, però no he sentit eixe colp al cor quan apareix la meua Xàtiva per la finestra. L'arribada d'aquest migdia ha sigut sense pena ni glòria. Només he arribat, sense cap mena de paripé natural o forçat. Porte moltes coses al cap (que em pareix de meravella), massa poques hores de son i unes cames plenes de blaus per culpa del trasllat.
Des del dia 1 estic al nou pis. Quin sensafine més agradable. Tot i que encara no tinc consciència de que "el pis de laura" és ma casa em trobe molt més tranquila. Mai havia sentit tantes ganes de fugir d'un lloc, aixó que ara estavem la mar de be: Philip, Malú i jo. Ni rastre dels malos...però ahí estaven els seus llibres, els seus mobles...l'olor del quarto... OH! dessig de marxar...
El trasllat ha sigut tortuoset, però m'ha servit un montó per exercitar el meu ingeni i transportar amb aquestes mans que necessiten 1.6 planetes 9 mesos de vida (amb el seu hivern, la seua tardor i l'actual primavera). Les lleis de la física foren descrites per absoluts sants.
Ara totes les coses estan a la meua nova casa. Passeig de Sant Joan, triple1 (que diu Philip). Em falta arreglar les coses i fer alguns apanyos amb una mà de pintura. Això ho faré després de la setmana fantàstica de fer: 4 exàmens i entregar 3 treballs. Segurament ens veurem a setembre.
Només estaré ací fins dijous. I després baixaré a València una vegada solucione el tema de "Turisme en català" amb el meu -Tin, que me te que vindre. Tinc moltes ganes de pujar al nord i vore pobles. Tornar a Girona a vore el museu de cinema i passar una nit al poble de Jorba, amb la tranquilitat i els horts del poble de Dani. I ja se vorà després...
Aquesta vesprada he passejat pels horts de Xàtiva. Sara, tin i jo ens hem posat al dia. Feia falta. Sempre fa falta...però avui, m'he mirat el poble d'una altra manera...Malauradament Xàtiva és un poble decadent, i la seua bellesa radica en mirar-lo de lluny, amb perspectiva.
i no res...només volia saludar
AH! quina falta em fea Pier el dia 1 de juny...se que tothom està molt pesat...però quina gran perdua. És el fin de les folklòriques...i és hora de tremolar
Des del dia 1 estic al nou pis. Quin sensafine més agradable. Tot i que encara no tinc consciència de que "el pis de laura" és ma casa em trobe molt més tranquila. Mai havia sentit tantes ganes de fugir d'un lloc, aixó que ara estavem la mar de be: Philip, Malú i jo. Ni rastre dels malos...però ahí estaven els seus llibres, els seus mobles...l'olor del quarto... OH! dessig de marxar...
El trasllat ha sigut tortuoset, però m'ha servit un montó per exercitar el meu ingeni i transportar amb aquestes mans que necessiten 1.6 planetes 9 mesos de vida (amb el seu hivern, la seua tardor i l'actual primavera). Les lleis de la física foren descrites per absoluts sants.
Ara totes les coses estan a la meua nova casa. Passeig de Sant Joan, triple1 (que diu Philip). Em falta arreglar les coses i fer alguns apanyos amb una mà de pintura. Això ho faré després de la setmana fantàstica de fer: 4 exàmens i entregar 3 treballs. Segurament ens veurem a setembre.
Només estaré ací fins dijous. I després baixaré a València una vegada solucione el tema de "Turisme en català" amb el meu -Tin, que me te que vindre. Tinc moltes ganes de pujar al nord i vore pobles. Tornar a Girona a vore el museu de cinema i passar una nit al poble de Jorba, amb la tranquilitat i els horts del poble de Dani. I ja se vorà després...
Aquesta vesprada he passejat pels horts de Xàtiva. Sara, tin i jo ens hem posat al dia. Feia falta. Sempre fa falta...però avui, m'he mirat el poble d'una altra manera...Malauradament Xàtiva és un poble decadent, i la seua bellesa radica en mirar-lo de lluny, amb perspectiva.
i no res...només volia saludar
AH! quina falta em fea Pier el dia 1 de juny...se que tothom està molt pesat...però quina gran perdua. És el fin de les folklòriques...i és hora de tremolar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
