Des del dia 1 estic al nou pis. Quin sensafine més agradable. Tot i que encara no tinc consciència de que "el pis de laura" és ma casa em trobe molt més tranquila. Mai havia sentit tantes ganes de fugir d'un lloc, aixó que ara estavem la mar de be: Philip, Malú i jo. Ni rastre dels malos...però ahí estaven els seus llibres, els seus mobles...l'olor del quarto... OH! dessig de marxar...
El trasllat ha sigut tortuoset, però m'ha servit un montó per exercitar el meu ingeni i transportar amb aquestes mans que necessiten 1.6 planetes 9 mesos de vida (amb el seu hivern, la seua tardor i l'actual primavera). Les lleis de la física foren descrites per absoluts sants.
Ara totes les coses estan a la meua nova casa. Passeig de Sant Joan, triple1 (que diu Philip). Em falta arreglar les coses i fer alguns apanyos amb una mà de pintura. Això ho faré després de la setmana fantàstica de fer: 4 exàmens i entregar 3 treballs. Segurament ens veurem a setembre.
Només estaré ací fins dijous. I després baixaré a València una vegada solucione el tema de "Turisme en català" amb el meu -Tin, que me te que vindre. Tinc moltes ganes de pujar al nord i vore pobles. Tornar a Girona a vore el museu de cinema i passar una nit al poble de Jorba, amb la tranquilitat i els horts del poble de Dani. I ja se vorà després...
Aquesta vesprada he passejat pels horts de Xàtiva. Sara, tin i jo ens hem posat al dia. Feia falta. Sempre fa falta...però avui, m'he mirat el poble d'una altra manera...Malauradament Xàtiva és un poble decadent, i la seua bellesa radica en mirar-lo de lluny, amb perspectiva.
i no res...només volia saludar
AH! quina falta em fea Pier el dia 1 de juny...se que tothom està molt pesat...però quina gran perdua. És el fin de les folklòriques...i és hora de tremolar
1 comentari:
Les coses i llocs, vists des de lluny es veuen amb molta més perspectiva, objectivitat, i, a la fi, amb més amor del que et pugues pensar en un primer moment.
Saps? Ahir parlava amb Neus de tu, de l'alegria que em dóna saber que quan vaja cap a Europa, tu estaràs allí (perquè estaràs, tots ho sabem). Xica, jo ja sé que xarre de seguida i segur que trobe gent xula per allà, però el fet de saber que algú del meu roglet valencianet estarà allí, ja més integrà que integrà, m'alegra. Serà raro, sí, retrobar-nos allà, però serà xulo, tinc ganetes... i mira que queda!
Serà enyorança, afartament de la Cuarta, no ho sé, però necessite unes vacances, un viatge, una "escapaeta" d'aquest poble, ai si poguérem anar a London com l'any passat!
En fi, ahí està el FIB per mantindre l'esperança! Hi seràs, no? Quina pregunta! No espero menos de ti!
Una besà bonica!!!
PD: Vam veure "Una rubia molt legal", jejeeee, i, tot s'ha de dir, només per veure-li els modelitos va valdre la pena, jiji!
Publica un comentari a l'entrada