Me hago tan feliz II e III

Dilluns per la vesprada, quasi a la nit, vaig enviar un sms que deia "me hago tan feliz...". Esperant e el tren en l'estació de Gandia estava escoltant Happy Ending de Pizzcato five. Aseguda al banc, fent la pudor que fan les persones que fa dies no paren per casa, cansada, farta (de menjar) i increiblement feliç em vaig adonar de que "me hago tan feliz...".

Ja sé que és la interactuació amb les persones el que em posa tant contenta, però anar als llocs que vaig i veure a la gent que veig, sol ser una decició que sorgeix de mi mateixa. Per tant, la responsabilitat d'un estat d'ànim òptim és totalment meua, perquè ja ens coneixem massa per saber on i amb qui (i quina convinació dels dos factors) serà la que més m'agrada.

Després d'un dia de coxina com va ser diumenge, amb petot a migdia, casalla a morro i de més barbaritats, vaig fer un dia d'alló més ideal. Més contenta estic...A les 10.30 estava en la biblioteca de Gandia, esperant que fora l'hora de descans de Bata per pegar un mosset i quedar per a dinar (dir les coses i no fer-les ...una costum molt lletja). Amb el meu estat -només havia pogut dormir 2 hores- em trobava poc ubicada a la ciutat, així que vaig preguntar a un home que practicament em va acompanyar i es va sorprendre de que li preguntara per la biblioteca. Vaig fulletjar la premsa de diumenge i ale...pastisset al cos.

Vaig obrir el meu llibre nou, del que ja haureu sentit parlar tots, i aleeeeeeeee vinga de llegir i llegir fins que em vaig trobar a Pau. Una xarreta i cadascú a la seua feina.

I una vegada fet el trio la-la-la anarem a dinar a Sancho's. Només puc dir que vaig demanar l'especial i ja no vaig provar aliment.

Farta com estava, em sentia tan feliç...

i al tornar en tren...el paisatge de les últimes hores de llum té un color tan especial.

en fi...que me hago tan feliz...

A les teues ordres Bapt!!!

...en petit homenatge a la meua Cookie.

Eixes preguntes que no se li poden fer a la Història

Què haguera passat si Pere II no hagués mort en la batalla de Muret?

i si a Jaume I no l'haguera criat Simó de Montfort? amb quina cara i intenció hagués conquerit aquestes terres?

i si la cultura occitana no hagués desaparegut?

i si a la fi s'hagés fet realitat la unió Catalano-aragonesa-occitana?

i si l'Esglèsia hagués sucumbit enfront els càtars?

ai...no ho sabrem mai...

vacaciones en el mar

Benvolgut diari:
Aquestos dies no t'he escrit perquè he estat de vacacions (oh! ara que per fi aquesta paraula és normativa es recupera la nostra llengua...si...ejem) en la platja de Gandia. He descobert el Grau de Gandia i moltes més coses que ara et contaré.

Com ja saps, últimament vaig organitzant-me petits homenaches que no són una altra cosa que una escusa per a realitzar un event. Com li comentava a Eloi (ja t'he parlat d'ell en altres ocasions. El recordes?) La Boda va ser el evento más grande. És a dir, el paripé més gran de tota la història. Parlavem d'aquell dia a l'ombra d'un Bitter Kas. I mentre recordava el sabor d'aquella època en la que l'acohol era per a altres persones, pensava en La Boda i en com de contenta estava la gent. Sense ells res no haguera sigut com va ser.

Bé, els petits homenaghes són la decoració dels meus actes. Si hem de buscar el sentit de la vida, quin sentit més meravellós que el de fer-li de forma continuada un petit homenagh. no?. Sé que hi ha gent que pensa que soc una egocèntrica, però tinc quimera que no entenen res.

Així que anarem al Santanjordi a dinar. De dinar. Quina activitat més fantàstica. No podria dir altra cosa de les meues vacances en Gandia que "He consumit"...i moltes coses la veritat, encara que res com les anxoves del Coco's, provocaren una ECLOSION DE PLACER EN MI PALADAR, o la pansa del restaurant italià.

Una cosa que m'ha sorprés de la ciutat de Gandia amb el seu Grau és el gran contrast existent entre els llocs i els llocs on consumir (beure i menjar). Així com fer un volt pel grau és una activitat més que surealista amb tots els productes de plàstic, unflables i fluorescents...la delicadesa de la Casa de la marquesa o del Santanjordi em fan creure més que una simple homenajeada.

El sopar en Simat amb la festa folki posterior va ser més que esquisita...tanta alegria, simplesa, i entre bons amics. Les rialles per l'ensinistrament en l'art del ventall o bano (m'agrada aquesta paraula), un viatge nocturn cap a marxuquera, una xarraeta amb Bataller en la intimitat. Demostrar que nosaltres ens volem més que parelles establertes. Sentir com bufa el vent de la mar...

L'única cosa dolenta d'aquest dies ha sigut la intensa activitat del meu estòmac, que en les últimes hores ja no ho podia resistir. Quina imatge, a les 4 del matí, veure com les venes del teu estòmag lluiten i s'unflen per sobreviure. Danys col·laterals li dirien alguns...un abús del plaer, diria jo.

La llàstima és que anit, tota la màgia de les "vacaciones en el mar" es va predre amb una "despedida de soltera" que no van ser simpàtiques amb mi...tornar a la realitat és sempre un moment dur, però em quede amb la dolçor de la melmelada de figues cassolana que el pare de Joan m'untà en una bona llesca de pa i amb totes les abraçades d'aquests dies.

Molts besets benvolgut diari,

atentament

Xouba, o també coneguda en altres temps com Luisa Casati

no et podria descriure la sensació de la pau

per cert, segons el Brillantet, hui és la transfiguració del Nostre Senyor, el sol va amaneixer a les 7:06 i es pondrà a les 21.09 i SÍ, l'autor de la portada és el mateix que el creador de les cartes de Ramon Llull: Ramon Perez Sedavi