Dilluns per la vesprada, quasi a la nit, vaig enviar un sms que deia "me hago tan feliz...". Esperant e el tren en l'estació de Gandia estava escoltant Happy Ending de Pizzcato five. Aseguda al banc, fent la pudor que fan les persones que fa dies no paren per casa, cansada, farta (de menjar) i increiblement feliç em vaig adonar de que "me hago tan feliz...".Ja sé que és la interactuació amb les persones el que em posa tant contenta, però anar als llocs que vaig i veure a la gent que veig, sol ser una decició que sorgeix de mi mateixa. Per tant, la responsabilitat d'un estat d'ànim òptim és totalment meua, perquè ja ens coneixem massa per saber on i amb qui (i quina convinació dels dos factors) serà la que més m'agrada.
Després d'un dia de coxina com va ser diumenge, amb petot a migdia, casalla a morro i de més barbaritats, vaig fer un dia d'alló més ideal. Més contenta estic...A les 10.30 estava en la biblioteca de Gandia, esperant que fora l'hora de descans de Bata per pegar un mosset i quedar per a dinar (dir les coses i no fer-les ...una costum molt lletja). Amb el meu estat -només havia pogut dormir 2 hores- em trobava poc ubicada a la ciutat, així que vaig preguntar a un home que practicament em va acompanyar i es va sorprendre de que li preguntara per la biblioteca. Vaig fulletjar la premsa de diumenge i ale...pastisset al cos.
Vaig obrir el meu llibre nou, del que ja haureu sentit parlar tots, i aleeeeeeeee vinga de llegir i llegir fins que em vaig trobar a Pau. Una xarreta i cadascú a la seua feina.
I una vegada fet el trio la-la-la anarem a dinar a Sancho's. Només puc dir que vaig demanar l'especial i ja no vaig provar aliment.
Farta com estava, em sentia tan feliç...
i al tornar en tren...el paisatge de les últimes hores de llum té un color tan especial.
en fi...que me hago tan feliz...
3 comentaris:
Ai mare! No, si al final serà cert el que diu ta mare q quan t'ajuntes amb mi tornes a casa més grossa. Sorry!
=(
That's life!
És que els entrepans del Sanxo's són brutals. Ni Santanjordi ni pollaes. Per a dir-te q jo vaig sopar un got de llet amb 2 galetes. Això feia anys que no passava!
Una besada i fins a l'altra.
"després de petot a mig dia, cassalla a morro ....nosemenos...vaig tenir un dia d'allò més ideal"
i et queda de lo més fi.
que poca vergonya q tens!
Hola guapa! Només volia informar-te que estic passejant pels teus escrits i que m'agrada molt la teua espontaneïtat! He arribat navegant des de Ratlles de Cendra. Ens veiem en tornar tu a Bcn, tot i que ara, com ja no estic treballant a la Biblio, serà menys casual!
besitos
Publica un comentari a l'entrada