Benvolgut diari:
Aquestos dies no t'he escrit perquè he estat de vacacions (oh! ara que per fi aquesta paraula és normativa es recupera la nostra llengua...si...ejem) en la platja de Gandia. He descobert el Grau de Gandia i moltes més coses que ara et contaré.
Com ja saps, últimament vaig organitzant-me petits homenaches que no són una altra cosa que una escusa per a realitzar un event. Com li comentava a Eloi (ja t'he parlat d'ell en altres ocasions. El recordes?) La Boda va ser el evento más grande. És a dir, el paripé més gran de tota la història. Parlavem d'aquell dia a l'ombra d'un Bitter Kas. I mentre recordava el sabor d'aquella època en la que l'acohol era per a altres persones, pensava en La Boda i en com de contenta estava la gent. Sense ells res no haguera sigut com va ser.
Bé, els petits homenaghes són la decoració dels meus actes. Si hem de buscar el sentit de la vida, quin sentit més meravellós que el de fer-li de forma continuada un petit homenagh. no?. Sé que hi ha gent que pensa que soc una egocèntrica, però tinc quimera que no entenen res.
Així que anarem al Santanjordi a dinar. De dinar. Quina activitat més fantàstica. No podria dir altra cosa de les meues vacances en Gandia que "He consumit"...i moltes coses la veritat, encara que res com les anxoves del Coco's, provocaren una ECLOSION DE PLACER EN MI PALADAR, o la pansa del restaurant italià.
Una cosa que m'ha sorprés de la ciutat de Gandia amb el seu Grau és el gran contrast existent entre els llocs i els llocs on consumir (beure i menjar). Així com fer un volt pel grau és una activitat més que surealista amb tots els productes de plàstic, unflables i fluorescents...la delicadesa de la Casa de la marquesa o del Santanjordi em fan creure més que una simple homenajeada.
El sopar en Simat amb la festa folki posterior va ser més que esquisita...tanta alegria, simplesa, i entre bons amics. Les rialles per l'ensinistrament en l'art del ventall o bano (m'agrada aquesta paraula), un viatge nocturn cap a marxuquera, una xarraeta amb Bataller en la intimitat. Demostrar que nosaltres ens volem més que parelles establertes. Sentir com bufa el vent de la mar...
L'única cosa dolenta d'aquest dies ha sigut la intensa activitat del meu estòmac, que en les últimes hores ja no ho podia resistir. Quina imatge, a les 4 del matí, veure com les venes del teu estòmag lluiten i s'unflen per sobreviure. Danys col·laterals li dirien alguns...un abús del plaer, diria jo.
La llàstima és que anit, tota la màgia de les "vacaciones en el mar" es va predre amb una "despedida de soltera" que no van ser simpàtiques amb mi...tornar a la realitat és sempre un moment dur, però em quede amb la dolçor de la melmelada de figues cassolana que el pare de Joan m'untà en una bona llesca de pa i amb totes les abraçades d'aquests dies.
Molts besets benvolgut diari,
atentament
Xouba, o també coneguda en altres temps com Luisa Casati
no et podria descriure la sensació de la pau
per cert, segons el Brillantet, hui és la transfiguració del Nostre Senyor, el sol va amaneixer a les 7:06 i es pondrà a les 21.09 i SÍ, l'autor de la portada és el mateix que el creador de les cartes de Ramon Llull: Ramon Perez Sedavi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ai si és que Gandia és ciutat de vacances, o almenys així la venen.
T'ho vas passar bé, reina? Jo també. A mi m'encanta q et 'faches homenaches'. Ha sigut una setmaneta molt apretadeta per activitats i per farteradetes...
Saps que dissabte vàrem tindre, per fi, la festa mexicana en ca Rebeca... vinga el guacamole, els nachos, els mojitos i la pinya colada... tu hagueres disfrutat i en acabar a que no saps qui estava en el Rocadelic: TÀLIA!!!
Una setmaneta completa, completa que va acabar ahir en ca Lucas mirant el primer capítol de Nip/Tuck meimi biutifur
Que fort! Jo hui comence un règim integral. De tot, Règim de cervesa, règim de festa, regim de farteraes, més hores per dormir, més lectura, cinema i més verd per purgar l'estomac.
Una besà amb regust d'anxoveta.
Ens vegem prompte, o q?
ens vegem d'ací no res...a tàlia la vaig trobar en l'estació de tren. Joan va fer un intercanvi de socarrà. A tornallom, li digué al tren.
Hui en ma casa també ha començat el règim, hi ha gent en ma casa que vol apimar-se, així que he fet carabasseta torrà amb alls porros envolicats en pernil dolç, xampinyons amb salsa verda i una esgallà per a sopar. Tot un èxit.
Hui me vist Amelie en V.O. i després de depilar-me el bigotÍ li he fet un homenagh a la cookie.
He disfrutat com una xiqueta en la ciuidad de vacaciones, tu ja ho saps.
Te torne la besà amb un poquet de tomaqueta de l'hort de -tin, per a que tinga més regustet.
fins d'ací al pròxim homenagh, quedes convidat.
Publica un comentari a l'entrada