dijous, de novembre 17, 2005

la mel als llavis

Una llàstima, una veritable llàstima. Algun desconsiderat em va posat la mel als llavis i me la va llevar...Jo que em pensava que el HONORABLE RUBÉN LUZÓN enlluernaria ma casa...i ara es queda tot en un desig, en un desig de cançons...però tinc l'esperança de que algun dia...tal vegada...el meu somni es faça realitat...

Ruben...benvolgut...tens casa a Barcelona, ja ho saps i a més a més TINC UN PLA:

en vista de que la gent sol o preten pujar a Barcelona quan jo men vaig...(ironies de la vida que encara no comprenc) junt a la meua persona i una motxilla portaré una còpia de les claus del meu pis (espere no oblidar-les), sense cap intenció de pressió, perquè si algú necessita anar a Barcelona jo no li puc assegurar estar en casa (visc a la facultat...oh esclava del estudio) ni que els meus companys (els fantasmes i els contractas) estiguen tampoc.

ara...BUSQUE VOLUNTARIS PARA TAN ÁRDUA TAREA!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Caram, nena, encara em faràs sortir els colors a la cara! No patisques, que més tard o més d'hora ens acabarem trobant, en un lloc o un altre... Apa, passa-ho bé!