Aquest matí m'he despertat amb molta tranquilitat. Anit, al tornar a casa, em vaig quedar un ratet llegint Hotel Iris, de Yoko Ogawa. No tenia son i amb l'obsessió esti-valenc-A estic abandonant els meus llibres de la mega-compra en París-València. A més, en la solitut del cuart-u - :( - (SÍ, ME GASTO EMOTICONOS PARA EXPRESAR SENTIMIENTOS, soy un ser humano) és on millor es pot llegir aquest llibre. Quin llibre, per cert...d'ací al Sade...me queda acabar-me els llibres que tinc guardars: Alicia en el País de las Marvillas, El rumor del oleaje (de Mishima, el deixeble del meu benvolgut Kawabata) i un llibre sobre els càtars).
Torne.
Després de recuperar-me de la traïció corporal...esta nit tinc 7 o 8 hores de borratxos menjant xuletons...i estic en un intrígulis constant des de fa 2setmanes!!!!...
...continue el post
(si es que hui no estic gens centrada)
au!
...pues això, que aquest estiu toca prendrés les coses amb calma, que tinc una missió i que d'ací quatre o cinc mesos ho acabaré i estaré molt contenta
me duele el entre-pato....així que au
m'en vaig a la meus missió en el meu sofà
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaa....
dissabte, de juliol 29, 2006
INDIGNACIÓ CORPORAL
TRAÏCIÓ
TRAÏCIÓ
TRAÏCIÓ
TRAÏCIÓ
traïció
aï
i
o
oooooooo
oooooooooooo
ooooooooooooo
oooooooo
aï
i
o
oooooooo
oooooooooooo
ooooooooooooo
oooooooo
divendres, de juliol 28, 2006
This Is Hardcore = 49729 o La paciència és la mare de totes les ciències
La tele va dir l'altre dia que degut a la calor ens haviem de pendre les coses amb calma. I té raó, la tele. Eixe va ser un comentari d'eixos que t'haurien de fer pensar, com la mostra de dança de Mar Roig. I ho vaig fer, i a eixe pensament se li va afegir un altre, que si ben be no tenen res a vore, un necessita l'altre.
Tinc un nou objectiu en la meua vida. L'obsessió de l'estiu i necessite molta paciència per aconseguir una victòria. I mira que jo peque d'impacient, de voler les coses JA. Aquest any he tingut una miqueta de lliçó, en lo que a paciència respecta, però ara el repte és encara major
(MERDA!!!, per culpa de les presses no puc acabar aquest post!! un imprevist.
fins la pròxima, encara que no parle del fib
Tinc un nou objectiu en la meua vida. L'obsessió de l'estiu i necessite molta paciència per aconseguir una victòria. I mira que jo peque d'impacient, de voler les coses JA. Aquest any he tingut una miqueta de lliçó, en lo que a paciència respecta, però ara el repte és encara major
(MERDA!!!, per culpa de les presses no puc acabar aquest post!! un imprevist.
fins la pròxima, encara que no parle del fib
dijous, de juliol 20, 2006
ORG. asma
Menjar-se un gelat de xocolate i galeta per fora
nata blanca per dins, fresca i suau
amb dos franges de melmelada de maduixa
i mentar-te'l al compas dels quatre minuts de
"Ne me quitte pas" cantada per Jacques Brel
nata blanca per dins, fresca i suau
amb dos franges de melmelada de maduixa
i mentar-te'l al compas dels quatre minuts de
"Ne me quitte pas" cantada per Jacques Brel
dimarts, de juliol 18, 2006
Tal dia com hui farà setanta anys...hi ha coses que a una li han de fer pensar...
i pensar que el fill de puta no es va decidir a clavar-se en "l'alçament" fins a que no s'ho va vore tot segut, que fa fer més mal que altra cosa i ningú li va dir que havia sigut malo ni el van castigar...
hui és el dia en que part de la península ibérica es va estancar 40 anys...
no tinc paraules per a la meua indignació.
¡No!, hija del rey. Vine a Irlanda para rendirte homenaje (Tistan y Iseo. Versió de Alicia Yllera)
No havia jo comentant del meu Homenaje, que pel que podeu llegir en la cita del títol d'aquest text-e, no soc la única a la que se li fan.
Fa dos dissabtes el poble de Gandia es va unir en complot per a fer-me un homenaje en la cima del Moduver (m'agrada més com queda la muntanya amb "v"...i com el homenaje era per a mi...me lo escribo como quiero...porque hago lo que quiero/con mi pelo). Moltes gràcies per la cerimonia. No se com s'ho vareu fer per a contractar a tanta gent, a la creu roja i tot, per a fer-me la festa. Moltes gràcies. I sobretot a qui tingué la meravellora idea de sol·licitar la presència de tan afamat cantautor pixaví. Mai oblidaré eixes cançons encara que ja vaig advertir que seria incapaç de recordar el seu nom.
GRÀCIES
em vau tindre completament enganyada, no pensava que tot era una farça per a que em fera l'homenaje
sou pitjor que la Quatro o la Sexta
-----------------------------------------------------------
paranoia patrocinada pel cap del mal conegut com DB
meikmibiutifuuuuuuuuul
Fa dos dissabtes el poble de Gandia es va unir en complot per a fer-me un homenaje en la cima del Moduver (m'agrada més com queda la muntanya amb "v"...i com el homenaje era per a mi...me lo escribo como quiero...porque hago lo que quiero/con mi pelo). Moltes gràcies per la cerimonia. No se com s'ho vareu fer per a contractar a tanta gent, a la creu roja i tot, per a fer-me la festa. Moltes gràcies. I sobretot a qui tingué la meravellora idea de sol·licitar la presència de tan afamat cantautor pixaví. Mai oblidaré eixes cançons encara que ja vaig advertir que seria incapaç de recordar el seu nom.
GRÀCIES
em vau tindre completament enganyada, no pensava que tot era una farça per a que em fera l'homenaje
sou pitjor que la Quatro o la Sexta
-----------------------------------------------------------
paranoia patrocinada pel cap del mal conegut com DB
meikmibiutifuuuuuuuuul
diumenge, de juliol 16, 2006
Mahoma y su montaña o Crónicas Marcianas
Si Mahoma no va a la muntanya és la muntanya la que va a Mahoma, la molt simpàtica...i ve de la mà de la veïna de dalt, què molt preocupada s'ha empenyat en que la sotasignant treballe.
La nit de divendres vaig estar mirant "Rebelde sin causa" i després d'un minut de silènci pel personatge de Jame Dean (un malo malote amb moltes bones intencions aaarrrhhhh) -Tin i jo vam pensar que era un pel·lícula extremadament rara perquè si calcules Tot passa en només un dia. Clar així t'expliques la moguda amb el diàleg "Éste va a ser un día fantástico, aprovéchalo porque quizás mañana no vivas".
I qui em tenia que dir a mí el que passaria a l'endemà.
Dissabte de matí vaig anar a l'última classe de l'Autoescola. Dilluns m'examine. Quan em vaig alçar vaig ser ultra-interrogada i vaig caure en una trampa: Ale, després de classe a la platja de Gandia a agafar vitamines per a la pell o el que és el mateix, ha agafar un melanoma.
Vaig cridar a Bataller per a que em rescatara de una "melanoma seguro". Ahir tenia no tenia ganes d'un gran homenagh i volia alguna cosa discreta. Va vindre també Lucas i anarem tots al Cocos a vore a Sandra, perquè clar...una ha de visitar a la família i no hi ha altra cambrera amb més temple cara un uelo romancero que ella, la meua filla. L'efecte de l'orxata...similar a la d'un allioli...imagineu.
Així que després em van cridar per a treballar en l'Asador Siux (propietat de Vidal, gran magnate de Xàtiva) perquè necessitaven a algú i jo era eixa persona, recomanada per la veïna de dalt. Vaig treballar anit i em vaig guanyar un sou de 50€, el que no està gens malament tenint en compte que soc "paupérrimamente pobrrre".
Eixe lloc és com treballar en Crónicas Marcianas!! Taules enormes de xics ciclats o púberes tots super alcoholitzats (allí la beguda és ilimitada) miran-te amb un ulls que veuen el que no hi ha, les xiques del striptease passetjant-se per la cuina amb maletetes, una zona VIP per a la gent famosa (Pocholo, Yola Berrocal, toooots els grandes hermanos...). I una gent molt simpàtica treballant allí.
La setmana que ve tornaré. Renunciarem al viatge a Girona...però hi ha més dies que xurros i fan falta els dinerets.
A les quatre del matí em gitava. M'alçava jo a les 8.15...vaig fer tests, pendre el sol, passetjar-me pel grau de Gandia, treballar en un joc nou (on li dones un besito al jefe quan ten vas rollo "mis niñas") i conèixer un muntó de gent...i el moment estelar: cantar Maik mè biutiful guitz a pèrfet'Eloi.
PD: Eloi...tens un nom tan musical....
La nit de divendres vaig estar mirant "Rebelde sin causa" i després d'un minut de silènci pel personatge de Jame Dean (un malo malote amb moltes bones intencions aaarrrhhhh) -Tin i jo vam pensar que era un pel·lícula extremadament rara perquè si calcules Tot passa en només un dia. Clar així t'expliques la moguda amb el diàleg "Éste va a ser un día fantástico, aprovéchalo porque quizás mañana no vivas".
I qui em tenia que dir a mí el que passaria a l'endemà.
Dissabte de matí vaig anar a l'última classe de l'Autoescola. Dilluns m'examine. Quan em vaig alçar vaig ser ultra-interrogada i vaig caure en una trampa: Ale, després de classe a la platja de Gandia a agafar vitamines per a la pell o el que és el mateix, ha agafar un melanoma.
Vaig cridar a Bataller per a que em rescatara de una "melanoma seguro". Ahir tenia no tenia ganes d'un gran homenagh i volia alguna cosa discreta. Va vindre també Lucas i anarem tots al Cocos a vore a Sandra, perquè clar...una ha de visitar a la família i no hi ha altra cambrera amb més temple cara un uelo romancero que ella, la meua filla. L'efecte de l'orxata...similar a la d'un allioli...imagineu.
Així que després em van cridar per a treballar en l'Asador Siux (propietat de Vidal, gran magnate de Xàtiva) perquè necessitaven a algú i jo era eixa persona, recomanada per la veïna de dalt. Vaig treballar anit i em vaig guanyar un sou de 50€, el que no està gens malament tenint en compte que soc "paupérrimamente pobrrre".
Eixe lloc és com treballar en Crónicas Marcianas!! Taules enormes de xics ciclats o púberes tots super alcoholitzats (allí la beguda és ilimitada) miran-te amb un ulls que veuen el que no hi ha, les xiques del striptease passetjant-se per la cuina amb maletetes, una zona VIP per a la gent famosa (Pocholo, Yola Berrocal, toooots els grandes hermanos...). I una gent molt simpàtica treballant allí.
La setmana que ve tornaré. Renunciarem al viatge a Girona...però hi ha més dies que xurros i fan falta els dinerets.
A les quatre del matí em gitava. M'alçava jo a les 8.15...vaig fer tests, pendre el sol, passetjar-me pel grau de Gandia, treballar en un joc nou (on li dones un besito al jefe quan ten vas rollo "mis niñas") i conèixer un muntó de gent...i el moment estelar: cantar Maik mè biutiful guitz a pèrfet'Eloi.
PD: Eloi...tens un nom tan musical....
dimecres, de juliol 12, 2006
dilluns, de juliol 10, 2006
divendres, de juliol 07, 2006
La passió del calamar a la romana
Ahir a la nit Xàtiva es quedà a fosques i a la poca llum d'un ciri esclatà la passió d'un calamar a la romana i sort que portava ulleres i no em pogué cegar amb la seua força, perquè com tothom sap l'amor entra pels ulls i aquesta és la raó per la que es diu que els cecs no poden enamorar-se.
Ara el meu dit gros de la mà sinistra, l' esquena, el coll i el meu pit pateixen les conseqüències de la passió d'un calamar a la romana...
Ell em va cobrir del seu arrebossat i jo li vaig donar les meues genives i la saliva com a recompensa.
Ara el meu dit gros de la mà sinistra, l' esquena, el coll i el meu pit pateixen les conseqüències de la passió d'un calamar a la romana...
Ell em va cobrir del seu arrebossat i jo li vaig donar les meues genives i la saliva com a recompensa.
dijous, de juliol 06, 2006
Oh!
És Katy la Oruga! La meua Katy!
la meua pel·lícula preferida de quan era menuda...quants records...tots de colp
dimecres, de juliol 05, 2006
Siendo tan grande el mundo/ y habiendo tantos hombres/ por qué volviste a mí (Chavela Vargas)
Ha arribat l'estiu i la seua càlida soletat de les 4 de la vesprada (l'hora dels bojos), quan no hi ha ningú al carrer. Mire per la finestra de ma casa i veig arbres, oronetes i un cel blau i lluent. Ha tornat a passar com l'estiu anterior...has tornat a mi, i sense jo pensar-ho...Fixa't! Ara compartirem tots dos l'hora dels bojos
KAWABATA, Yashunari. País de nieve
KAWABATA, Yashunari. País de nieve
dilluns, de juliol 03, 2006
1er matí a Xàtiva
Ah! que m'ha costat...però finalment a les 2 del matí vaig entrar en casa, i això que porte des de divendres rodant per aquest país. Però a una li fa mandra i clar...anant en un ai...una necessita rodar i fer vacances.
Ara contem el temps que aguante.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
