divendres, de juliol 07, 2006

La passió del calamar a la romana

Ahir a la nit Xàtiva es quedà a fosques i a la poca llum d'un ciri esclatà la passió d'un calamar a la romana i sort que portava ulleres i no em pogué cegar amb la seua força, perquè com tothom sap l'amor entra pels ulls i aquesta és la raó per la que es diu que els cecs no poden enamorar-se.

Ara el meu dit gros de la mà sinistra, l' esquena, el coll i el meu pit pateixen les conseqüències de la passió d'un calamar a la romana...

Ell em va cobrir del seu arrebossat i jo li vaig donar les meues genives i la saliva com a recompensa.

2 comentaris:

dAvidet ha dit...

Pekeña!
hi ha que tindre mesura!
seguro q ese calamar se moria por tu boquita!
kina mort més dolça!
Ki pogués ser calamar a la romana!

Mai ha dit...

cUIDADO! cUIDADO!