Si Mahoma no va a la muntanya és la muntanya la que va a Mahoma, la molt simpàtica...i ve de la mà de la veïna de dalt, què molt preocupada s'ha empenyat en que la sotasignant treballe.
La nit de divendres vaig estar mirant "Rebelde sin causa" i després d'un minut de silènci pel personatge de Jame Dean (un malo malote amb moltes bones intencions aaarrrhhhh) -Tin i jo vam pensar que era un pel·lícula extremadament rara perquè si calcules Tot passa en només un dia. Clar així t'expliques la moguda amb el diàleg "Éste va a ser un día fantástico, aprovéchalo porque quizás mañana no vivas".
I qui em tenia que dir a mí el que passaria a l'endemà.
Dissabte de matí vaig anar a l'última classe de l'Autoescola. Dilluns m'examine. Quan em vaig alçar vaig ser ultra-interrogada i vaig caure en una trampa: Ale, després de classe a la platja de Gandia a agafar vitamines per a la pell o el que és el mateix, ha agafar un melanoma.
Vaig cridar a Bataller per a que em rescatara de una "melanoma seguro". Ahir tenia no tenia ganes d'un gran homenagh i volia alguna cosa discreta. Va vindre també Lucas i anarem tots al Cocos a vore a Sandra, perquè clar...una ha de visitar a la família i no hi ha altra cambrera amb més temple cara un uelo romancero que ella, la meua filla. L'efecte de l'orxata...similar a la d'un allioli...imagineu.
Així que després em van cridar per a treballar en l'Asador Siux (propietat de Vidal, gran magnate de Xàtiva) perquè necessitaven a algú i jo era eixa persona, recomanada per la veïna de dalt. Vaig treballar anit i em vaig guanyar un sou de 50€, el que no està gens malament tenint en compte que soc "paupérrimamente pobrrre".
Eixe lloc és com treballar en Crónicas Marcianas!! Taules enormes de xics ciclats o púberes tots super alcoholitzats (allí la beguda és ilimitada) miran-te amb un ulls que veuen el que no hi ha, les xiques del striptease passetjant-se per la cuina amb maletetes, una zona VIP per a la gent famosa (Pocholo, Yola Berrocal, toooots els grandes hermanos...). I una gent molt simpàtica treballant allí.
La setmana que ve tornaré. Renunciarem al viatge a Girona...però hi ha més dies que xurros i fan falta els dinerets.
A les quatre del matí em gitava. M'alçava jo a les 8.15...vaig fer tests, pendre el sol, passetjar-me pel grau de Gandia, treballar en un joc nou (on li dones un besito al jefe quan ten vas rollo "mis niñas") i conèixer un muntó de gent...i el moment estelar: cantar Maik mè biutiful guitz a pèrfet'Eloi.
PD: Eloi...tens un nom tan musical....
La nit de divendres vaig estar mirant "Rebelde sin causa" i després d'un minut de silènci pel personatge de Jame Dean (un malo malote amb moltes bones intencions aaarrrhhhh) -Tin i jo vam pensar que era un pel·lícula extremadament rara perquè si calcules Tot passa en només un dia. Clar així t'expliques la moguda amb el diàleg "Éste va a ser un día fantástico, aprovéchalo porque quizás mañana no vivas".
I qui em tenia que dir a mí el que passaria a l'endemà.
Dissabte de matí vaig anar a l'última classe de l'Autoescola. Dilluns m'examine. Quan em vaig alçar vaig ser ultra-interrogada i vaig caure en una trampa: Ale, després de classe a la platja de Gandia a agafar vitamines per a la pell o el que és el mateix, ha agafar un melanoma.
Vaig cridar a Bataller per a que em rescatara de una "melanoma seguro". Ahir tenia no tenia ganes d'un gran homenagh i volia alguna cosa discreta. Va vindre també Lucas i anarem tots al Cocos a vore a Sandra, perquè clar...una ha de visitar a la família i no hi ha altra cambrera amb més temple cara un uelo romancero que ella, la meua filla. L'efecte de l'orxata...similar a la d'un allioli...imagineu.
Així que després em van cridar per a treballar en l'Asador Siux (propietat de Vidal, gran magnate de Xàtiva) perquè necessitaven a algú i jo era eixa persona, recomanada per la veïna de dalt. Vaig treballar anit i em vaig guanyar un sou de 50€, el que no està gens malament tenint en compte que soc "paupérrimamente pobrrre".
Eixe lloc és com treballar en Crónicas Marcianas!! Taules enormes de xics ciclats o púberes tots super alcoholitzats (allí la beguda és ilimitada) miran-te amb un ulls que veuen el que no hi ha, les xiques del striptease passetjant-se per la cuina amb maletetes, una zona VIP per a la gent famosa (Pocholo, Yola Berrocal, toooots els grandes hermanos...). I una gent molt simpàtica treballant allí.
La setmana que ve tornaré. Renunciarem al viatge a Girona...però hi ha més dies que xurros i fan falta els dinerets.
A les quatre del matí em gitava. M'alçava jo a les 8.15...vaig fer tests, pendre el sol, passetjar-me pel grau de Gandia, treballar en un joc nou (on li dones un besito al jefe quan ten vas rollo "mis niñas") i conèixer un muntó de gent...i el moment estelar: cantar Maik mè biutiful guitz a pèrfet'Eloi.
PD: Eloi...tens un nom tan musical....
2 comentaris:
Suerte con el teórico niña
Històries per a no dormir...Si és que tens una gràcia per a escriure! Una besaeta i molta sort amb l'examen (sort de mi que no sóc per allà perquè Araceli amb un volant entre les mans...Tremola terreta!)
Publica un comentari a l'entrada