crònica del Fra

Si jo també faré una crònica del FRA, on contaré el que he vist i el que he sentit. Parlaré del sopar en l'estació del Nord, del curt viatge en tren, de l'atac d'Eloi, dels grups que actuaren i dels que no ho feren, de com vam ballar, de la gent que trobarem, a qui saludarem, quantes vegades varem anar a fer pipi, les hores pasades esperant un taxi, de la temperatura, el viatge amb el taxista malcarat, aquell croissant que es va escapar de la meua boca abans de que existira, del llit, la dormida i el despertar.

Destprés deixaré de banda el FRA i em posaré a contar la correguda cap al tren de castellò, el desdejuni mal menjat, el dinar en Puçol, la vesprada cada a un DVD verge, com de bona estava la torrada de xulles, la frecura de les cerveses d'abans de sopar, la posada al dia amb les amigues de classe, l'amiga italiana de Mati, el ron, l'orquesta Malva-Rosa o un hacendado de la Oreja..., els ballaos, les bragues de mati, de com vam obligar a Carmensin a rentar-se els peus, de com Lourdes va ser mala anfitriona i se'n va tornar a la festa. També podria contar el Xivito salvador gegant, el viatge en cotxe a València i el tren cap a Xàtiva.

Però res comparable a com m'he alçat aquest matí.
Neta i descansada
és a dir, sense fer pudor a torrà ni a caca del FRA...però tan contenta...

encara que per un moment la pilota va volar