Volver...con la frente marchita

Ara la cosa comença a estar millor.
Han passat uns dies de bojos. Ens hem despertat enjorn sense ganes de duxar-se en dejú i a ras de terra. Les festes de la Mercè són ben rares. Cada cosa està tan allunyada de l'altra que pareix com si Barcelona es dividira en decenes de pobles que res tenen a veure. Cívics tots, per suposat. El haver canviat d'alcalde no pareix haver transformat el esperit un tant repelent d'aquest poble. Fins i tot Eto es va unit a aquesta lluita pel Benestar de les persones. Pareix increible...després cada cent metres et trobes una persona dormint al carrer. La demagògia i la imatge pública amaga sempre moltes coses.
A banda d'uns dies fabulosos en companyia de los amigos Tin, Bata, Pau i d'altres que vingueren, aquests dies han sigut un caos, un caos de vivenda. CANVIS.
Crec que diumenge a la nit les persones que es quedaran a viure ací ja estaran mitjanament instalades. A més, ja tenim companya de pis per la segons semestre. Un dels homes s'en va d'Erasmus i en el seu lloc vindrà la meua amiga Matilde de Cullera, o com la coneix Ruth: Mati Poppins. Això em recomforta.
També he tornat a veure a Auro, la dona que em va acollir a sa casa quan vaig vindre ara farà un any. Per fi te el xiquet, una criatura de cinc anys que ens te a tots enamorats. Ahir, com si forem dos bolleres desfeinades, vam portar al nostre xiquet nepalí a l'escola, després anarem a fer-se un cafenet al bar on van totes les mares.
Les coses van aclarint-se...demà ja m'instalaré en la meua nova habitació...la més gran i presiosa que he vist mai. El meu company de pis nou (Tin) es queda en el menuda...tot està anant sobre rodes i tinc moltes ganes de veure què passa i com serà aquest any.

Ara estic millor i el meu cos ho ha notat...aquest matí m'he despertat amb una sorpresa que feia temps que esperava i que m'ha deixat tranquila.

Per cert. He llegit per ahí...que alguns es queixen de no haver sigut avistats d'aquest viatge. Mala queixa!! , perquè per als mals pensats...ma casa, encara que gran, és habitada per cinc persones...i si no es va anunciar un comboi més gran va ser perquè no hi havia lloc per a ningú més. Y PORQUE NOOOO ME LO PUEDES IMPEDIIIIIIIIIR (Astrud)

Per cert 2: Eloi, al carrer Mallorca està Masajes a 1000, et dedique esta foto

22-09-06

fins no sé quan...baixaré per la boda de la meua cosina, però no eixiré del poble. Ara, m'en puge acompanyà (+ Bata i Pau) i amb les festes de la Mercè rodant per la ciutat.

Apa!

PD: totes les coses que fan... quina sort que Barcelona siga tan gran

A manta

Vaja vaja...esta nit no treballe. Com era d'esperar després de que la setmana passada em cridaren a les cinc de la vesprada per a entrar a les set i mitja, mentres la meua persona estava a Puçol. I he pensat, podriem escriure eixe post que tal i com van passant els dies vas canviant i no escrivint. I és que últimament no tinc res a dir. Mira...la crònica al Fra va ser una espècie d'obligació (d'açò hauries de dir algo).

Crec que és un setembre massa paregut a agost (quina mania de queixar-me sempre ací). Tinc moltes ganes i necessite tornar a la marxa. Ha passat tant de temps que em resulta increible que haja estat tant de temps en el poble de Barcelona. Però tornem!! tornem a correr i a pensar que no tens temps per a res i a trobar a faltar un bon dia en el camp...i entre eixes queixes tornem a vore als nous amics, a correr com una boja menejant els braços, a les cervessetes en l'Antic, els entrepans del Madame Jasmine (per l'amor de Deu quina cosa més bona) i tornem...amb la indiscutible companyia de TIN!!!. Cada dia estic més segura de que estavem predestinats.

I ens va passar com diu la meua avia que ens passarà en el futur: "tu lo ves pero no lo ves". I és que quant de temps passarem ell i jo junts sense vorens...i ara...no podria concebre la vida sense ell. Un món sense Tin? no no.

Anit, mentre els insectes de Bixquert trobaven en mi un banquet parlarem de tota aquella època. La mala època. Cada vegada que la recordem em fa més rabia perquè em done compte de que jo no hi pintava res, i allí estava. És increible...la veritat. Com se pot ser d'estúpida...i durant quant de temps. Algun dia farà gràcia?mmm me pense que no. Però el que va passar va passar, i ara parlem d'això amb perspectiva.

I és sobre això del que volia parlar en el meu post. De la perspectiva. De la mateixa manera que m'encanta mirar al buit quan vaig en tren per veure per les dues parts de finestres, o observar l'ombra dels núvols en el paisatge, em fascina la perspectiva temporal. Poder compendre les coses tal i com van ser. Veure totes les parts, compendre totes les reaccions, les coses que no sabies tindre-les en compte. Pensar amb una imatge global.

La primera vegada que em va vindre eixa sensació va ser parlant de la mala època. Quan vaig descobrir TOTS els secrets!!! També al temps d'anar a Barcelona vaig re-coneixer l'any anterior. I actualment, he comprés el primer any de facultat: La realitat paral·lela de Beniclamet. Ho parlava amb Bata, l'altre dia. Com eren eixos temps i perquè eren així.

També vaig re-descobrir no farà ni dos dies un moment molt concret de la meua història. Un moment en que a la vegada que sentia fàstic una sensació d'absolut plaer em recorria el cos. Quin plaer!, pense ara. En el moment era incomprensible.

I a tot açò jo volia parlar de la expresió "a manta", que es diu així per la forma de reg a manta, en la que se li dóna a la planta aigua en abundància, a manta. És la forma més antiga de reg. Ho vaig veure una nit en un documental sobre cartxofes de Benicarlo en Punt2. De seguida clar, vaig pensar en el Capità Cartxofa.

Per cert. Quin documental més bonic. Em va agradar, si.

I això diu a Viquipedia:

A manta

A manta és el sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficiència. És la forma més antiga que encara se segueix utilitzant actualment. No requereix de mitjans tecnològics complexes, però si d'aigua en abundància.

L'aigua, procedent d'un riu o font, o treta d'un pou, mitjançant una sínia o altres sistemes, es fa córrer per dins solcs fets a la terra amb aquest objectiu. Això obliga a sembrar a la part alta que forma una cresta entre solc i solc. Quan l'aigua es fa córrer per tota l'extensió del terreny s'anomena inundació.

En canvi a Rodamots:

mant -a (adj)1 [usat generalment en singular amb la significació plural] Molt, en gran nombre.
Trobem mant tractat que estudia aquesta greu malaltia.
El soroll es repetí manta vegades durant la nit.
2 a manta (loc adv) En abundància.
Enguany n’hi ha a manta, de pomes.
En té a manta, de diners.[Etimologia — D’origen incert, podria tractar-se d’una base cèltica manti, ‘gran nombre, gran quantitat’, o bé del resultat d’un encreuament entre els llatins tanti, ‘tants’, i tam magni, ‘tan grans’, que hauria donat tamanti.]Trucà manta vegades. A la fi l’obriren, una minyona de cabells vermells que no hi era el dia que hi feren la visita en què es prometeren.Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 108

I a tot açò també volia dir que no puc amb Oscar Wild, que em fa molta ràbia, i que la primera vegada que vaig entrar al pis de Benimaclet; la primera imatge que tinc d'eixe pis és la de Pau mirant el futbol.

crònica del Fra

Si jo també faré una crònica del FRA, on contaré el que he vist i el que he sentit. Parlaré del sopar en l'estació del Nord, del curt viatge en tren, de l'atac d'Eloi, dels grups que actuaren i dels que no ho feren, de com vam ballar, de la gent que trobarem, a qui saludarem, quantes vegades varem anar a fer pipi, les hores pasades esperant un taxi, de la temperatura, el viatge amb el taxista malcarat, aquell croissant que es va escapar de la meua boca abans de que existira, del llit, la dormida i el despertar.

Destprés deixaré de banda el FRA i em posaré a contar la correguda cap al tren de castellò, el desdejuni mal menjat, el dinar en Puçol, la vesprada cada a un DVD verge, com de bona estava la torrada de xulles, la frecura de les cerveses d'abans de sopar, la posada al dia amb les amigues de classe, l'amiga italiana de Mati, el ron, l'orquesta Malva-Rosa o un hacendado de la Oreja..., els ballaos, les bragues de mati, de com vam obligar a Carmensin a rentar-se els peus, de com Lourdes va ser mala anfitriona i se'n va tornar a la festa. També podria contar el Xivito salvador gegant, el viatge en cotxe a València i el tren cap a Xàtiva.

Però res comparable a com m'he alçat aquest matí.
Neta i descansada
és a dir, sense fer pudor a torrà ni a caca del FRA...però tan contenta...

encara que per un moment la pilota va volar