A manta

Vaja vaja...esta nit no treballe. Com era d'esperar després de que la setmana passada em cridaren a les cinc de la vesprada per a entrar a les set i mitja, mentres la meua persona estava a Puçol. I he pensat, podriem escriure eixe post que tal i com van passant els dies vas canviant i no escrivint. I és que últimament no tinc res a dir. Mira...la crònica al Fra va ser una espècie d'obligació (d'açò hauries de dir algo).

Crec que és un setembre massa paregut a agost (quina mania de queixar-me sempre ací). Tinc moltes ganes i necessite tornar a la marxa. Ha passat tant de temps que em resulta increible que haja estat tant de temps en el poble de Barcelona. Però tornem!! tornem a correr i a pensar que no tens temps per a res i a trobar a faltar un bon dia en el camp...i entre eixes queixes tornem a vore als nous amics, a correr com una boja menejant els braços, a les cervessetes en l'Antic, els entrepans del Madame Jasmine (per l'amor de Deu quina cosa més bona) i tornem...amb la indiscutible companyia de TIN!!!. Cada dia estic més segura de que estavem predestinats.

I ens va passar com diu la meua avia que ens passarà en el futur: "tu lo ves pero no lo ves". I és que quant de temps passarem ell i jo junts sense vorens...i ara...no podria concebre la vida sense ell. Un món sense Tin? no no.

Anit, mentre els insectes de Bixquert trobaven en mi un banquet parlarem de tota aquella època. La mala època. Cada vegada que la recordem em fa més rabia perquè em done compte de que jo no hi pintava res, i allí estava. És increible...la veritat. Com se pot ser d'estúpida...i durant quant de temps. Algun dia farà gràcia?mmm me pense que no. Però el que va passar va passar, i ara parlem d'això amb perspectiva.

I és sobre això del que volia parlar en el meu post. De la perspectiva. De la mateixa manera que m'encanta mirar al buit quan vaig en tren per veure per les dues parts de finestres, o observar l'ombra dels núvols en el paisatge, em fascina la perspectiva temporal. Poder compendre les coses tal i com van ser. Veure totes les parts, compendre totes les reaccions, les coses que no sabies tindre-les en compte. Pensar amb una imatge global.

La primera vegada que em va vindre eixa sensació va ser parlant de la mala època. Quan vaig descobrir TOTS els secrets!!! També al temps d'anar a Barcelona vaig re-coneixer l'any anterior. I actualment, he comprés el primer any de facultat: La realitat paral·lela de Beniclamet. Ho parlava amb Bata, l'altre dia. Com eren eixos temps i perquè eren així.

També vaig re-descobrir no farà ni dos dies un moment molt concret de la meua història. Un moment en que a la vegada que sentia fàstic una sensació d'absolut plaer em recorria el cos. Quin plaer!, pense ara. En el moment era incomprensible.

I a tot açò jo volia parlar de la expresió "a manta", que es diu així per la forma de reg a manta, en la que se li dóna a la planta aigua en abundància, a manta. És la forma més antiga de reg. Ho vaig veure una nit en un documental sobre cartxofes de Benicarlo en Punt2. De seguida clar, vaig pensar en el Capità Cartxofa.

Per cert. Quin documental més bonic. Em va agradar, si.

I això diu a Viquipedia:

A manta

A manta és el sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficiència. És la forma més antiga que encara se segueix utilitzant actualment. No requereix de mitjans tecnològics complexes, però si d'aigua en abundància.

L'aigua, procedent d'un riu o font, o treta d'un pou, mitjançant una sínia o altres sistemes, es fa córrer per dins solcs fets a la terra amb aquest objectiu. Això obliga a sembrar a la part alta que forma una cresta entre solc i solc. Quan l'aigua es fa córrer per tota l'extensió del terreny s'anomena inundació.

En canvi a Rodamots:

mant -a (adj)1 [usat generalment en singular amb la significació plural] Molt, en gran nombre.
Trobem mant tractat que estudia aquesta greu malaltia.
El soroll es repetí manta vegades durant la nit.
2 a manta (loc adv) En abundància.
Enguany n’hi ha a manta, de pomes.
En té a manta, de diners.[Etimologia — D’origen incert, podria tractar-se d’una base cèltica manti, ‘gran nombre, gran quantitat’, o bé del resultat d’un encreuament entre els llatins tanti, ‘tants’, i tam magni, ‘tan grans’, que hauria donat tamanti.]Trucà manta vegades. A la fi l’obriren, una minyona de cabells vermells que no hi era el dia que hi feren la visita en què es prometeren.Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 108

I a tot açò també volia dir que no puc amb Oscar Wild, que em fa molta ràbia, i que la primera vegada que vaig entrar al pis de Benimaclet; la primera imatge que tinc d'eixe pis és la de Pau mirant el futbol.