Ara la cosa comença a estar millor.
Han passat uns dies de bojos. Ens hem despertat enjorn sense ganes de duxar-se en dejú i a ras de terra. Les festes de la Mercè són ben rares. Cada cosa està tan allunyada de l'altra que pareix com si Barcelona es dividira en decenes de pobles que res tenen a veure. Cívics tots, per suposat. El haver canviat d'alcalde no pareix haver transformat el esperit un tant repelent d'aquest poble. Fins i tot Eto es va unit a aquesta lluita pel Benestar de les persones. Pareix increible...després cada cent metres et trobes una persona dormint al carrer. La demagògia i la imatge pública amaga sempre moltes coses.
A banda d'uns dies fabulosos en companyia de los amigos Tin, Bata, Pau i d'altres que vingueren, aquests dies han sigut un caos, un caos de vivenda. CANVIS.
Crec que diumenge a la nit les persones que es quedaran a viure ací ja estaran mitjanament instalades. A més, ja tenim companya de pis per la segons semestre. Un dels homes s'en va d'Erasmus i en el seu lloc vindrà la meua amiga Matilde de Cullera, o com la coneix Ruth: Mati Poppins. Això em recomforta.
També he tornat a veure a Auro, la dona que em va acollir a sa casa quan vaig vindre ara farà un any. Per fi te el xiquet, una criatura de cinc anys que ens te a tots enamorats. Ahir, com si forem dos bolleres desfeinades, vam portar al nostre xiquet nepalí a l'escola, després anarem a fer-se un cafenet al bar on van totes les mares.
Les coses van aclarint-se...demà ja m'instalaré en la meua nova habitació...la més gran i presiosa que he vist mai. El meu company de pis nou (Tin) es queda en el menuda...tot està anant sobre rodes i tinc moltes ganes de veure què passa i com serà aquest any.
Ara estic millor i el meu cos ho ha notat...aquest matí m'he despertat amb una sorpresa que feia temps que esperava i que m'ha deixat tranquila.
Per cert. He llegit per ahí...que alguns es queixen de no haver sigut avistats d'aquest viatge. Mala queixa!! , perquè per als mals pensats...ma casa, encara que gran, és habitada per cinc persones...i si no es va anunciar un comboi més gran va ser perquè no hi havia lloc per a ningú més. Y PORQUE NOOOO ME LO PUEDES IMPEDIIIIIIIIIR (Astrud)
Per cert 2: Eloi, al carrer Mallorca està Masajes a 1000, et dedique esta foto
Han passat uns dies de bojos. Ens hem despertat enjorn sense ganes de duxar-se en dejú i a ras de terra. Les festes de la Mercè són ben rares. Cada cosa està tan allunyada de l'altra que pareix com si Barcelona es dividira en decenes de pobles que res tenen a veure. Cívics tots, per suposat. El haver canviat d'alcalde no pareix haver transformat el esperit un tant repelent d'aquest poble. Fins i tot Eto es va unit a aquesta lluita pel Benestar de les persones. Pareix increible...després cada cent metres et trobes una persona dormint al carrer. La demagògia i la imatge pública amaga sempre moltes coses.
A banda d'uns dies fabulosos en companyia de los amigos Tin, Bata, Pau i d'altres que vingueren, aquests dies han sigut un caos, un caos de vivenda. CANVIS.
Crec que diumenge a la nit les persones que es quedaran a viure ací ja estaran mitjanament instalades. A més, ja tenim companya de pis per la segons semestre. Un dels homes s'en va d'Erasmus i en el seu lloc vindrà la meua amiga Matilde de Cullera, o com la coneix Ruth: Mati Poppins. Això em recomforta.
També he tornat a veure a Auro, la dona que em va acollir a sa casa quan vaig vindre ara farà un any. Per fi te el xiquet, una criatura de cinc anys que ens te a tots enamorats. Ahir, com si forem dos bolleres desfeinades, vam portar al nostre xiquet nepalí a l'escola, després anarem a fer-se un cafenet al bar on van totes les mares.
Les coses van aclarint-se...demà ja m'instalaré en la meua nova habitació...la més gran i presiosa que he vist mai. El meu company de pis nou (Tin) es queda en el menuda...tot està anant sobre rodes i tinc moltes ganes de veure què passa i com serà aquest any.
Ara estic millor i el meu cos ho ha notat...aquest matí m'he despertat amb una sorpresa que feia temps que esperava i que m'ha deixat tranquila.
Per cert. He llegit per ahí...que alguns es queixen de no haver sigut avistats d'aquest viatge. Mala queixa!! , perquè per als mals pensats...ma casa, encara que gran, és habitada per cinc persones...i si no es va anunciar un comboi més gran va ser perquè no hi havia lloc per a ningú més. Y PORQUE NOOOO ME LO PUEDES IMPEDIIIIIIIIIR (Astrud)
Per cert 2: Eloi, al carrer Mallorca està Masajes a 1000, et dedique esta foto
1 comentari:
Otia puta!! que momento mitòman!!
Ara falta trobar el restaurant xinés "Gran Fuerza", i anar a sopar!
Publica un comentari a l'entrada