...i encara que estàvem envoltats de policies cap d’ells s’adonà del meu segrest. Ràpidament vaig haver de convertir-me en una boleta de persona per a caber dins el maleter del cotxe, que es tancà bruscament deixant-me en la foscor. El cotxe arrancà i va recórrer una carretera amb moltes voltes, perquè tots els objectes que guardava el meu amagatall no feien més que anar de costat a costat, així com tots els meus líquids. Feia calor dins, i al trobar una llanterna vaig descobrir la veritable realitat del meu forat. Una paret peluda, de color gris m’impedia cap moviment. El so ni entrava ni eixia. Tot era obscur i desconegut. A penes sí podia posar la mà damunt la meua cara, i era del tot impossible estirar les cames. De sobte un cotxe va envair la carretera. Xocà contra el meu segrestador. Voltes i voltes. Quiets ara...ningú no gosà obrir-me la porta. De sobte, mentre circulàvem a tota velocitat un gran cotxe ens atacà per darrere. Xocarem. El maleter quedà totalment xafat i el meu cos rebentat.

anava jo pensant...camí a València des d'Alacuàs