Per fi ha arribat el dia. Gonguix ha vist la llum, l’encisadora llum de la meua pantalla d’ordinador, i de les vostres. Un dur treball m’espera. GONGUIX. Després de renegar d’ella durant un any l’he acaronada tendrament, i he tornat a veure al meu benvolgut PÁJARO DE MAL AGÜERO, que és un dels personatges que més m’agrada. Em resulta tan tendre...encara que no ho parega.
Per al que no coneguen GONGUIX, us explique. En primer vaig començar a escriure uns contes (ANIGONGUIX) que encara que res tenen a vore amb la realitat, són més reals del que pareixen. Van ser la meua obsessió, el meu únic pensament. Després va arribar GONGUIX, parte primera. D’aquest, diguem-li llibre, només hi ha dues edicions impreses que tenen dos amics meus. Ara publique per a tots aquells que vullguen llegir aquesta història feta sense cap pretensió més que trencar els caps d’Eloi i Bata, als qui llegia els contes cada cop, i “ensañarme” amb mi mateixa, i jo assoles, amb el meu cap.
Be...doncs...si voleu, ací teniu una historia per fascicles.
2 comentaris:
Hem llegit el post "acabadito de salir del horno..."...
Ai esa "J"... :-P
Welcome back GONGUIX!
Enhorabona per les teues creacions literàries.Esta niña va pa periodistaaaaaaaaaaa! O el que vulgues fer de la teua vida. Nena, tú sí que vales (com la Carmen Maura.
...i disculpes.
Publica un comentari a l'entrada