Xiquets meus…dimecres agafe un tren. Me’n vaig a Europa...a la seua capital. Per sort, Aurora (tieta de Matilde) m’acollirà en sa casa i m’ajudarà a buscar pis. El dia 4 d’octubre he de matricular-me a la UAB. Veig que les coses estan precipitant-se molt...ara que ho pense, quasi no em queden dies per a res. Però ja contava amb que això passaria.
Com que ara mateix veig un fum de coses que he de fer, no tinc molt clar quan us podré vore. La magnitud de la tragèdia és tal que no puc fer plans per a més de dos dies. Només se que el dimecres vaig a Barcelona. No se si eixe cap de setmana tornaré o què faré...segons com vinguen les coses.
9 comentaris:
La magnitud de la comedia!!!
Treu el fatalisme, perquè vas a menjar-te Europa, y lo sabes, i d'ací dos dies et tenim ací, carregada d'anècdotes, històries increïbles, riures, i una experiència única que no s'ha de deixar escapar; xiqueta, a 25 de septiembre de 2005 te lo digo: tu no vuelves. Però no passa res, perquè ja anirem nosaltres.
I love you més que l'hòstia!!!
Xiquetaaa!!!
Amunt cap ací! Que t'esperem amb els braços oberts!!! Pel carrer està tot ple de pancartes anunciant la teua arribada i s'estan muntant festes de benvinguda per Barcelona i comarca...jo mateixa avui vaig al Piromusical, que m'han dit que en l'última traca escriuran el teu nom al cel ;) (Ja te'n faré una foto...o ho mires per tele3, que segur que ho fan!)
Ja ho saps, Sabadell està a un plis i, sent veritat que no hi ha massa res a visitar, hi ha gent magnífica(jejee!) que et portarà a un bar fantàstic que es diu la Teteria! O a fer un xocolateta calenta a la botiga de la xocolata (que jo en sé d'una...RUUUUTH, que ha de venir a tastar-la!)
...i és que ja se sap: Com el Vallès no hi ha res!
Però ale ale, si vols viure a Barcelona tu mateixa! jijiji! Me conformooo con visitarte a la capi... i sortirem de festeta!
Jo me'n vaig dijous cap a Gandiaaa!!! Però torno diumenge...
Jo, enlloc de despedir-me, et dic: HOLA! BENVINGUDA COLLÓOO!!!
Jo sols vull posar un comentari testimonial, perquè ja saps què en pense: nena, lo tuyo en barna va a ser muuuuy grande! Anirem a veure't perquè tu no voldràs tornar...ara no t'ho creus, però l'experiència de molta gent no pot equivocar-se: t'ho vas a passar de puta mare, i tornaràs feta una doneta!
I mentres el teu home t'enyorarà molt, gitat en el llit gelat...:P
Araceli de mi vida y de mi corasón... Donde tú ves tragedia (de eso nada monada) yo veo... AVENTURA!!!!
Ya verás como encuentras piso en un plis con gente "guay", te imagino en una auténtica casa de locos.
Yo quiero que vuelvas pero si no vuelves tampoco pasa nada ¿Por qué? Pues porque soy (hasta diciembre) una mujer trabajadado que puede permitirse una viajecito para verte.
=)
Ya me contarás como pían esos pájaros de tu campus...
Besitos mil!!!!
Mai
LA MAGNITUD DE LA TRAGEDIA. és un llibre de Quim Monzó, a més d'una expressio que últimament està en la meua boca per a tot el que és gran...
xiquets...que to se me lo tomas al pie de la letra
OH!LA HUMANIDAD
Jo no sé perquè estem tots amb l'empeny de donar-te ànims (jo la primera, que conste: "macuso"). Si la peque...Pequeña (o pequena) pero matona. Xa, farà fredat la xicona per les Catalunyes. Pensava jo que...No volem més "(ham)burguesites". No se t'ocórrega lligar-te a una convergent...Una punkita, xa. Però moderrrrrrrrrna. Faltaria!
(També estic al "tanto" de l'agenda cultural principatina..."Tiré" informant!).
Vuela, vuela alto!
Karinyet, ja sabem que és un llibre de Monzó, però el fet que ho tries com a títol ja denotava un poquet de fatalisme (com bé confirmes en el parèntesi del post, jejeje) i per això se t'ha de fer veure que és un fatalisme normal, però que el que tenim tots és envegeta que tu te'n vas a Barcelona i nosaltres no! Com diria ma mare: "morris lacruà"!!! MOLTA SORT DEMÀ EN EL TEU VIATGE BONIQUETA!!!
See you soon, pero soon soon, eh!
Muaka!!!!!!!!!!!!!
molta sort Araxeli!
i com dirien aquells: se traga la masquedia, pero tranquila que no serà tal =)
b7s
Animo y al toro
Publica un comentari a l'entrada