El dia que vaig anar a veure el pis en el ara visc vaig coneixer a una dona que s'oferí a ajudar-me a buscar pis per la zona de Gràcia. Aquesta senyora és: la senyó Montserrat...diriem...una cosa semblant a la meua padrina de Gràcia.
L'altre dia caminant per anar a l'estació de Gràcia (Ferrocarrils de la Generalitat) em vaig creuar amb ella pel carrer.
-HOLA!!
-HOLA!! QUÈ FAS PER ACÍ? QUÈ VAS A CLASSE? PER QUÈ VAS PER ACÍ SI HI HA TANT DE TRÀNSIT?
-Es que vinc de comprar unes coses ací.
-AH! Vale. Sempre ens trobem no?
-Sí.
-Ui!!Espera, quina talla de calcetes gastes?
-...
-La mitjana no???? Es que li he comprar unes calcetes a la meua filla...Mira pren...estes per a tu. Les vols? Si?
-...gràcies...
-Si no et venen bones vens a ma casa i anem a canviar-les. Et pareix? saps on visc veritat??? en el principal segona eh??
-Si si...moltes gràcies.
-ALE CORRE QUE FARAS TARD A CLASSE.
-SI SI ADEU
-ADEU!!!!
eixes coses...que només poden pasar enfront d'un mercat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Que conversación más SURREALISTA
dE TOT HA D'HAVER A LES VINYES DE BARCELONA!
pER CERT, PA LEONOR JA TENIM LA WATLING
Però tu o vius? A Gràcia o a ca l'Engràcia? Aquestes coses només et passen a tu...eh? Creus que si et visito a Gràcia puc aprofitar i anar a visitar a la Montserrat a veure si em regala una samarreta?
(això ja sembla les Teresines de la tele3, la nostra...)
Són xules les calcetes?
jiji... molt bé, araqueli, entre veïnes us heu d'estimar i cuidar, i si s'han de regalar calcetes, es regalen! Jo vull conèixer a la sinyó Montserrat quan vaja cap allà! Al desembre me la presentes? A veure si cau algo, jeje!!!
ENIGMA RESUELTO!
Publica un comentari a l'entrada