Revisant el blog...que el diumenge va cumplir 90 entrades m'he adonat d'una tendència a la negativa que no se si serà per a be o per a mal...aixó depén més que res de la perspectiva amb la que es mire la qüestió.
El cas és que cada cop m'esforçe menys en ser entessa per la gent que de tant en tant li dedica a El cor de la sardina un poc del seu temps. Recorde, al començament, quan encara aquest blog era un pensament, que em deien que el blog ha de ser teu, per a tu, i que en el teu blog tu manes. La veritat...em sembla que m'ho vaig agafar massa a la tremenda, i es que a les meues entrades hi ha moltes més coses del que es veu (no res intel·lectual...no es penseu que soc una literata). Vull dir, que allà on hi ha una foto i ha tota una idea al darrere, tota una inteció i fins i tot tota una ficció que es va perdent a mesura que compose el text i puge les imatges. A vegades pense que fa pena que aquestes idees es queden només al meu cap i que seria bo que tothom pugués entendre "la magnitut de la tragèdia" de tot el que hi ha publicat ací -m'encanta aquesta expressió...-
El cas és que cada cop m'esforçe menys en ser entessa per la gent que de tant en tant li dedica a El cor de la sardina un poc del seu temps. Recorde, al començament, quan encara aquest blog era un pensament, que em deien que el blog ha de ser teu, per a tu, i que en el teu blog tu manes. La veritat...em sembla que m'ho vaig agafar massa a la tremenda, i es que a les meues entrades hi ha moltes més coses del que es veu (no res intel·lectual...no es penseu que soc una literata). Vull dir, que allà on hi ha una foto i ha tota una idea al darrere, tota una inteció i fins i tot tota una ficció que es va perdent a mesura que compose el text i puge les imatges. A vegades pense que fa pena que aquestes idees es queden només al meu cap i que seria bo que tothom pugués entendre "la magnitut de la tragèdia" de tot el que hi ha publicat ací -m'encanta aquesta expressió...-
Però per altra banda el fet de que moltes coses no estiguen a la vista de la gent em fa pensar en la no-pretenció d'aquest blog...si no es pot entendre en la seua totalitat...què pretenc? mmm no res...supose...o sí...crec que la meua màxima pretenció és ser comentada (a tots ens agrada)
Altre factor és l'espontaneitat dels post...fa mooooooooolt de temps que no em rumie una entrada en plan...què pongo?...és un poc aquí y ahora. Bueno...en veritat jo també soc un poc així, em poden els nervis de ... si podria ser ara perquè no ho és? (El primer descobriment personal dels primers dies a Barcelona)
Ruth sempre em diu que li agradaria estar al meu cap un moment...
ET ACÍ UNA PART
l'altra sempre l'he tingut amagada i mai he sigut capaç (no per falta de voluntat, sinò per mitjans ) de traure-la fora...
En fi...la falta d'enteniment per part del visitant empobreix el blog, però per altra banda, si el blog és per a mi. Què em preocupa?
Em preocupa que estudie periodisme... i el meu principal objectiu hauria de ser ser entessa per la gent.
bueno...
FELIÇ 1991
proposta (que implica un poc de revisió): quin és el post que menys heu entés? o si els teniu tots clars...m'ho feu saber i deixe de pensar en aquesta tonteria...
Altre factor és l'espontaneitat dels post...fa mooooooooolt de temps que no em rumie una entrada en plan...què pongo?...és un poc aquí y ahora. Bueno...en veritat jo també soc un poc així, em poden els nervis de ... si podria ser ara perquè no ho és? (El primer descobriment personal dels primers dies a Barcelona)
Ruth sempre em diu que li agradaria estar al meu cap un moment...
ET ACÍ UNA PART
l'altra sempre l'he tingut amagada i mai he sigut capaç (no per falta de voluntat, sinò per mitjans ) de traure-la fora...
En fi...la falta d'enteniment per part del visitant empobreix el blog, però per altra banda, si el blog és per a mi. Què em preocupa?
Em preocupa que estudie periodisme... i el meu principal objectiu hauria de ser ser entessa per la gent.
bueno...
FELIÇ 1991
proposta (que implica un poc de revisió): quin és el post que menys heu entés? o si els teniu tots clars...m'ho feu saber i deixe de pensar en aquesta tonteria...
VIVA EL MAL
VIVA MI EGO
VIVA MI EGO
9 comentaris:
mira que jo escric poc pels puestus... però m'ha agradat molt esta reflexió.
Anyway, tot i que et dediques al periodisme, el blog és pa escriure el que et rote. Siga inteligible o no i en el to que et done la gana, no?
Per a practicar ja estan els exercicis de classe, supose.
en otro orden de cosas... no vam poder anar Carmensín i jo a Xàtiva pq stavem buscando a Nemo, d'aniversari entre peixets =) Espero lo entiendas. Tinc ganes de vore't! molts kisses!
Qui t'ha dit a tu que no sabem interpretar les fotos? Estàs diguent-nos burros, escolta, que jo sóc trilingüe: Feliç 1991.
M'encanta el teu blog, el q passa és q no l'actualitzes molt a sovint. I si: em pareix poc pretenciós i per això m'agrada, perquè és aquí te pillo a qui te mato.
Ai xeli, que ganes tenie de vore't, ara, a saber fins a quant... l'estiu?
A la pregunta no et contestaré, val? Una besà
Xà, per cert, tu q estàs en Europa, en la caixa Forum de Bcn hi ha una exposició de fotografia de Diane Arbus a tu t'encantarà. Fins el 14 de Maig, ja em contaràs.
Has vist cóm es piquen? jajaja, te miran desde los fondos de pa lo hondo
Jeje...i després em renegues quan em flipe amb aquestes coses. AI, els blogs, qui els ha parit que els entenga!!
Però estic d'acord amb el senyor Xelfer: jo sí que l'entenc i, de tota manera, la gràcia també està en fer treballar el cabet, si alguna cosa és "obscura". A més, com també ha dit el senyor Xelfer, a mi m'agrada el teu bloc per eixa immediatesa: és "fresco, divertido, perturbador, actual, colorido..."
=P
Besos!!
a ver...
que no sus llamo tontos ni nada por el estilo...però criatures, no esteu al meu cap ni sabeu en quin moment ni estat em dispose a escriure ací.
A més... si a vegades pense que el blog no s'entén es perquè de tant en tant flipe amb alguns comentaris que no tenen res de que vore amb la meua innocent intenció.
:D
(no vos podeu imaginar les meues obscures intencions....)
SÍ Bataller...aniré a vore les fotografies de Diane Arbus... que ja ho tenia jo mirat...ai la foto del judio gigante.
besos reis...ais...quina plaer ser comentada
xica, i què més donarà q t´acaben d´entendre o no? pensa q això ens passa a tots, q mai se´ns acaba d´entendre de tot, però, i què? per a això ja estàs tu, dona! tu t´ho cantes, tu t´ho balles! visca la autonomia ( ni estatuto ni na´! a pelo!). a més, part del teu encant, almeys per a mi, està en que mai acabe de pillar-te, però no m´importa...és qguai quedar-me així, em dóna per a trencar-me el cap una setmana!
no patisques, el que s´entén, bé, i el que no...forma part de ser individuo individual ( colectiva de pacotilla!)...i mola!
ja saps qui.
Ets una víctima més d'aquestes socetats de transició, cap a no se sap q, on l'única constant és el canvi.
misèria!!!!però té la seua emoció...
Publica un comentari a l'entrada