OH! FATALITAT...derrota en la meua recerca de la gata fallera...la manca de temps i d'aparells de locomoció va impossibilitar l'ansiada trobada, encara que aquell viatge al poble de Burriana em va reconciliar una mica amb aquella vila que tant he odiat (davant l'amenaça d'España 2000 de fer-me fotos...a una li costa oblidar). Burriana...encara que pensava que no seria posible té una sensibilitat fallera subtil, gens xavaca com es podria tindre en València. Castelló és sense dubte una provincia més sensible que la meua. Poques falles, de poca alçada però en veritat ... exquisites.
Un error del servidor des de terres valencianes m'impediren penjar un gran nombre de fotografies que ilusten aquesta breu expedició en busca de la gata fallera coneguda entre la gent gran del poble (no tota...però bueno)
Una volta per Castellí city esperant la "malaena" i un tornada a casa després de rodar pel món des de les 6.30 del matí d'aquell dia.
La meua ànsia fallera es va calmar quan...arribats a València capital entre tren i tren (catellò-alcudia) vaig pegar una miraeta i vaig tindre davant els meus ulls tot l'esperit fallero:
una xurreria
una falla de lluny
una fallera
i
una xiqueta pixant al carrer columpiada per son pare
(és que les falles són una festa clarament femenina)
a la nit sessió de falles locals i cervesses al Drácula Yeyé...on l'ilustre
MIKE CANON ens va fer el millor regal fallero: unes dentadures postisses de dràcula (per a vicentín) i de Frankesntein pera mi.
un dia d'aquestos...li posaré imatges a aquest blogs.
i es que la vida és cosa de categoria...
uns van a Itàlia...altres a Burriana
Un error del servidor des de terres valencianes m'impediren penjar un gran nombre de fotografies que ilusten aquesta breu expedició en busca de la gata fallera coneguda entre la gent gran del poble (no tota...però bueno)
Una volta per Castellí city esperant la "malaena" i un tornada a casa després de rodar pel món des de les 6.30 del matí d'aquell dia.
La meua ànsia fallera es va calmar quan...arribats a València capital entre tren i tren (catellò-alcudia) vaig pegar una miraeta i vaig tindre davant els meus ulls tot l'esperit fallero:
una xurreria
una falla de lluny
una fallera
i
una xiqueta pixant al carrer columpiada per son pare
(és que les falles són una festa clarament femenina)
a la nit sessió de falles locals i cervesses al Drácula Yeyé...on l'ilustre
MIKE CANON ens va fer el millor regal fallero: unes dentadures postisses de dràcula (per a vicentín) i de Frankesntein pera mi.
un dia d'aquestos...li posaré imatges a aquest blogs.
i es que la vida és cosa de categoria...
uns van a Itàlia...altres a Burriana
3 comentaris:
Vaja, sí que em sap mal sí, que jo també tenia ganes de veure-la.
Ai, tinc ganes que m'ho contes, que segur que l'expedició seria sicotròpica, en eixa graaaaan ciutat que és Burriana. Ja se sap, Burriana, París i Londres; i nosaltres, en Roma, xe. xD
Besets, Bellíssima!
Ací qui te categoria, te categoria.
Igual dona Burriana, Napoli o la conxinxina.
Tu tens categoria i prou!!
besets napolitans, ja saps que tens caseta
Mira que no acabar la cançoneta! Això no hi ha dret!
Borriana, París i Londres...I Castelló cagalló!
"Sigue provando", algun dia la voràs. Visca la gata fallera! Visca! Jo la volia entrevistar, però just vaig agafar un viruset i vaig estar de baixa durant les Falles. Llàstima!
Publica un comentari a l'entrada