Feia ja molts anys que anava darrere de Teresa, la Ben Plantada, des de que un amic em llegí un fragment. Diumenge passat, al mercat de Sant Antoni vaig comprar un exemplar que abans era d'una tal Trini. Ahir al matí, mentres tornava a Xàtiva en tren, vaig llegir les paraules d'Eugeni d'Ors, gran escriptor i representant del noucentisme català.
Quin gaudir...ara que només em queda la tercera part de l'obra puc dir que m'encanta. Els mots de Xènius em fan recordar a Josep Pla, encara que s'hauria de dir a l'inrevés. El ritme estival de les gloses és perfecte per a la lectura relaxada. Qui hagués tingut aquest llibre les vesprades d'agost. I la Ben Plantada...tan nostrada...quina gràcia anar imaginant-la, a poc a poc, ara amb les seues amigues, ara en el poble on estiueja, ara de la seua puixança feta per a l'ordre i ara de la seua caritat. Una composició perfecta, un llenguatge deliciós...
...només...obligar certes coses que va dir el gran Eugeni d'Ors.
Tot no es pot tindre en aquesta vida...car jo vull ser com la Teresa
Quin gaudir...ara que només em queda la tercera part de l'obra puc dir que m'encanta. Els mots de Xènius em fan recordar a Josep Pla, encara que s'hauria de dir a l'inrevés. El ritme estival de les gloses és perfecte per a la lectura relaxada. Qui hagués tingut aquest llibre les vesprades d'agost. I la Ben Plantada...tan nostrada...quina gràcia anar imaginant-la, a poc a poc, ara amb les seues amigues, ara en el poble on estiueja, ara de la seua puixança feta per a l'ordre i ara de la seua caritat. Una composició perfecta, un llenguatge deliciós...
...només...obligar certes coses que va dir el gran Eugeni d'Ors.
Tot no es pot tindre en aquesta vida...car jo vull ser com la Teresa
2 comentaris:
calimeroooo blanco i negro
la foto fa una mica de por treula sisplau
Publica un comentari a l'entrada