productes de neteja
gràcies a la Roser Montserrat, d'Olesa. Desficiosa, com jo, en classe de Informació especialitzada en mitjans audiovisuals (on line)
dimarts, d’octubre 31, 2006
diumenge, d’octubre 29, 2006
"Ens fem grans...però que vol dir fer-se gran?"
Això digué una dona de la que no recorde el nom referint-se a l'eslògan d'aquest any de la manifestació per l'orgull gay.
Ens fem grans, es de veres. Ja quasi no ens preocupa si tindrem sort amb el pròxim examen. Ara ja tenim al cap si em trobat feina o si amb el que ens paguen tindrem prou per al menjar, bono-metro i una mínima cervessa setmanal. Potser exagero, potser no. La veritat és que ens estem fent grans i m'agrada, la veritat. Ja no hi ha més tonteries i les coses es veuen clares. Així tot resulta més fàcil. Últimament tot pareix fàcil (menys encertar quan ha de pesar una ració de tres de fideuà catalana). Fins hi tot els examens em pareixen fàcil, encara que he rebut un mail que m'ha demostrat que no...que és ben difícil. Supose que les coses estan anant tal i com jo volia que anaren, així que no m'importa que ens estem fent grans.
No em preocupa.
Ara, tot pareix estar bé i tranquil. No hi ha monstres per enlloc i quan mire per la finestra veig la meua planta de julivert i la de menta que em vaig comprar a les Rambles.
En veritat quasi res que abans em preocupaven tenen ara cabuda al meu cap.
Ens fem grans, es de veres. Ja quasi no ens preocupa si tindrem sort amb el pròxim examen. Ara ja tenim al cap si em trobat feina o si amb el que ens paguen tindrem prou per al menjar, bono-metro i una mínima cervessa setmanal. Potser exagero, potser no. La veritat és que ens estem fent grans i m'agrada, la veritat. Ja no hi ha més tonteries i les coses es veuen clares. Així tot resulta més fàcil. Últimament tot pareix fàcil (menys encertar quan ha de pesar una ració de tres de fideuà catalana). Fins hi tot els examens em pareixen fàcil, encara que he rebut un mail que m'ha demostrat que no...que és ben difícil. Supose que les coses estan anant tal i com jo volia que anaren, així que no m'importa que ens estem fent grans.
No em preocupa.
Ara, tot pareix estar bé i tranquil. No hi ha monstres per enlloc i quan mire per la finestra veig la meua planta de julivert i la de menta que em vaig comprar a les Rambles.
En veritat quasi res que abans em preocupaven tenen ara cabuda al meu cap.
Estoy mejor
de lo mío estoy mejor
dimecres, d’octubre 25, 2006
1-4 nov
Fills i filles de llevant, vos comunique:
Ahir vaig anar a l'estació de Sants per comprar-me els tiquets que em faran tornar a casa. Amb el pont de Tots Sants i amb motiu de la Castanyada (pobra de la castanyera vinga de torrar al caliu del foc amb aquesta calor) torne a casa.
Torne perquè tinc ganes de vore-vos.
El dia 1 de novembre arribe a València a les 22.30 (més o menys) i agrairia de tot cor que hi hagués algú que m'acollira en sa casa, encara que només siga per una nit. El dia 4 pugem de nou. Malauradament el 5 és diumenge i tinc molts pollastres que tallar a quartus i posar una mica de suquet.
Un altre motiu és que ja s'arrima la data del meu natalici...jo no vull dir res...però ja seran 22!! (glups) i m'agradaria fer un festejo. No se, ni tampoc crec, que puga ser com els d'abans, les circumstàncies han canviat, però en fi...encara que siga un petit comité o un sopar tranquil...una ha de celebrar:
1) que ja fa temps que roda per aquest món tan fantàstic
2) la felicitat
i
3) :D
així estan les coses...ja vos aniré informant
moltes gràcies per la vostra atenció
Ahir vaig anar a l'estació de Sants per comprar-me els tiquets que em faran tornar a casa. Amb el pont de Tots Sants i amb motiu de la Castanyada (pobra de la castanyera vinga de torrar al caliu del foc amb aquesta calor) torne a casa.
Torne perquè tinc ganes de vore-vos.
El dia 1 de novembre arribe a València a les 22.30 (més o menys) i agrairia de tot cor que hi hagués algú que m'acollira en sa casa, encara que només siga per una nit. El dia 4 pugem de nou. Malauradament el 5 és diumenge i tinc molts pollastres que tallar a quartus i posar una mica de suquet.
Un altre motiu és que ja s'arrima la data del meu natalici...jo no vull dir res...però ja seran 22!! (glups) i m'agradaria fer un festejo. No se, ni tampoc crec, que puga ser com els d'abans, les circumstàncies han canviat, però en fi...encara que siga un petit comité o un sopar tranquil...una ha de celebrar:
1) que ja fa temps que roda per aquest món tan fantàstic
2) la felicitat
i
3) :D
així estan les coses...ja vos aniré informant
moltes gràcies per la vostra atenció
divendres, d’octubre 20, 2006
la felicitat...
Bon dia! t'escric ara just abans de pegar-me una dutxa i anar a depilar-me. Sentint-ho molt no tinc quasi temps per a tu. Aquest matí he anar a veure a Ana (la meua assistent del gimnàs al carrer Perill), m'ha mirat un poc malament per estar tant de temps sense fer esport. Però aquest any he de cultiva cos i ment, ho tenim molt parlat això Mati i jo. Fem molta ràbia últimament, amb la nostra felicitat i l'estat endorfínic continu. Fins i tot tinc més fam.
Ja em dóna tot igual. Eixes xicotetes mànies estan esfumant-se ( menys la dels sorollets), serà la felicitat.
El treball, ara per ara m'encanta, encara que no puga passar el Nadal a casa. No es pot tindre tot en esta vida. Hem de renunciar a coses. Ja ho deia el meu mestre d'economia: "el preu d'una cosa és equivalent al preu d'allò de que hem de renunciar".
Com tinc pressa ja et contaré més endavant com estan les coses.
De moment tinc una conversa pendent...
Ja em dóna tot igual. Eixes xicotetes mànies estan esfumant-se ( menys la dels sorollets), serà la felicitat.
El treball, ara per ara m'encanta, encara que no puga passar el Nadal a casa. No es pot tindre tot en esta vida. Hem de renunciar a coses. Ja ho deia el meu mestre d'economia: "el preu d'una cosa és equivalent al preu d'allò de que hem de renunciar".
Com tinc pressa ja et contaré més endavant com estan les coses.
De moment tinc una conversa pendent...
...hem de parlar
dissabte, d’octubre 07, 2006
De les gloses a la Ben Plantada de Xènius
Feia ja molts anys que anava darrere de Teresa, la Ben Plantada, des de que un amic em llegí un fragment. Diumenge passat, al mercat de Sant Antoni vaig comprar un exemplar que abans era d'una tal Trini. Ahir al matí, mentres tornava a Xàtiva en tren, vaig llegir les paraules d'Eugeni d'Ors, gran escriptor i representant del noucentisme català.
Quin gaudir...ara que només em queda la tercera part de l'obra puc dir que m'encanta. Els mots de Xènius em fan recordar a Josep Pla, encara que s'hauria de dir a l'inrevés. El ritme estival de les gloses és perfecte per a la lectura relaxada. Qui hagués tingut aquest llibre les vesprades d'agost. I la Ben Plantada...tan nostrada...quina gràcia anar imaginant-la, a poc a poc, ara amb les seues amigues, ara en el poble on estiueja, ara de la seua puixança feta per a l'ordre i ara de la seua caritat. Una composició perfecta, un llenguatge deliciós...
...només...obligar certes coses que va dir el gran Eugeni d'Ors.
Tot no es pot tindre en aquesta vida...car jo vull ser com la Teresa
Quin gaudir...ara que només em queda la tercera part de l'obra puc dir que m'encanta. Els mots de Xènius em fan recordar a Josep Pla, encara que s'hauria de dir a l'inrevés. El ritme estival de les gloses és perfecte per a la lectura relaxada. Qui hagués tingut aquest llibre les vesprades d'agost. I la Ben Plantada...tan nostrada...quina gràcia anar imaginant-la, a poc a poc, ara amb les seues amigues, ara en el poble on estiueja, ara de la seua puixança feta per a l'ordre i ara de la seua caritat. Una composició perfecta, un llenguatge deliciós...
...només...obligar certes coses que va dir el gran Eugeni d'Ors.
Tot no es pot tindre en aquesta vida...car jo vull ser com la Teresa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
