Això digué una dona de la que no recorde el nom referint-se a l'eslògan d'aquest any de la manifestació per l'orgull gay.
Ens fem grans, es de veres. Ja quasi no ens preocupa si tindrem sort amb el pròxim examen. Ara ja tenim al cap si em trobat feina o si amb el que ens paguen tindrem prou per al menjar, bono-metro i una mínima cervessa setmanal. Potser exagero, potser no. La veritat és que ens estem fent grans i m'agrada, la veritat. Ja no hi ha més tonteries i les coses es veuen clares. Així tot resulta més fàcil. Últimament tot pareix fàcil (menys encertar quan ha de pesar una ració de tres de fideuà catalana). Fins hi tot els examens em pareixen fàcil, encara que he rebut un mail que m'ha demostrat que no...que és ben difícil. Supose que les coses estan anant tal i com jo volia que anaren, així que no m'importa que ens estem fent grans.
No em preocupa.
Ara, tot pareix estar bé i tranquil. No hi ha monstres per enlloc i quan mire per la finestra veig la meua planta de julivert i la de menta que em vaig comprar a les Rambles.
En veritat quasi res que abans em preocupaven tenen ara cabuda al meu cap.
Ens fem grans, es de veres. Ja quasi no ens preocupa si tindrem sort amb el pròxim examen. Ara ja tenim al cap si em trobat feina o si amb el que ens paguen tindrem prou per al menjar, bono-metro i una mínima cervessa setmanal. Potser exagero, potser no. La veritat és que ens estem fent grans i m'agrada, la veritat. Ja no hi ha més tonteries i les coses es veuen clares. Així tot resulta més fàcil. Últimament tot pareix fàcil (menys encertar quan ha de pesar una ració de tres de fideuà catalana). Fins hi tot els examens em pareixen fàcil, encara que he rebut un mail que m'ha demostrat que no...que és ben difícil. Supose que les coses estan anant tal i com jo volia que anaren, així que no m'importa que ens estem fent grans.
No em preocupa.
Ara, tot pareix estar bé i tranquil. No hi ha monstres per enlloc i quan mire per la finestra veig la meua planta de julivert i la de menta que em vaig comprar a les Rambles.
En veritat quasi res que abans em preocupaven tenen ara cabuda al meu cap.
Estoy mejor
de lo mío estoy mejor
3 comentaris:
Xica que beeeeé, me n'alegrec! que ja tocava, que collons!! =)
Està molt guai això, qui puguera estar així!
Envejable!! Estàs en una situació envejable!! I no sana precisament jejeje. NO HI HA ENVEJA SANA! never.
Ja estàs millor?
X'D
A vore si fem alguna cosseta estos dies, xé! Ho veig un poquet xungo però ja farem per vore'ns!
MUAKSSSS!
hola perla... m'acabe de pegar un rellegida de tot el que has escrit últimament, i em pareix estupendo que estigues tant bé. M'alegre molt!
Però... eixes primeres persones del present d'indicatiu acabades en o.... mmm... molt catalanata t'estas fent...eh?!
Bé xicona, casa en tens. A valència, i si vols et preparem sopar pa quan arribes. Aixina que pega un toc si et fa falta i au.
I a vore si et veig.
Que, DICHOSOS LOS OJOS!!!
x'D
M'alegre que ja estigues millor...eixe post respira tranquilitat, maduresa, pau, i "sabiduria".
Ens vegem demà, no?
Publica un comentari a l'entrada