Un vertader Dorian Gray

El telescopi espacial Hubble ha descobert que una de les galàxies considerades més joves de l'univers, descoberta fa 40 anys, és en veritat més vella del que es pensava. Un vertader Dorian Gray a nivell macro. I Zwicky 18's, així és diu la galàxia, presenta les mateixes particularitats que el senyor Grey, qui va delegar en el seu retrat la feina d'envellir.

Pel que sembla, van ser les estrelles que la composen les que van posar a descobert l'edat de la galàxia, ja que l'estudi d'aquestes revelaren edats que xocaven amb l'antiguitat de la galàxia.

El descobriment és com un gerro d'aigua per als investigadors, ja que pensaven que amb aquesta galàxia, I Zwicky 18's, podrien saber moltes més coses sobre l'evolució de les galàxies, però no sembla ser així.

Dos articles ajuden a compendre millor aquest descobriment:
Hubble site
El Universal

Em declare una gran defensora d'aquest telescopi espacial. Està mal cuidat i necessita urgentment una reforma, però sempre dóna resultats increïbles. Gràcies a ell coneguem des de 1998 l'existència de la matèria obscura de l'univers...

I una curiositat: on està el Hubble ara mateix?

mondo gira

He vuelto

Aquesta vesprada, si nostre Sinyor vol, faré l'últim examen de la carrera: "economia d'espanya i catalunya". Men vaig per la porta gran.

moments de tensió: després de l'examen arreplegaré la meua orla...de final de carrera.

Dilluns 25 faig una "super mudança". Amb un monovolumen de 7 places Mati i jo ens traslladem al carrer Escorial, a Gràcia.

I el 26 vaig una minivisita a València. El 28 ja torne cap a Barcelona. Comence el postgrau i arriben tots els meus convidats

I a partir del 15 de juliol tornaré a ser una parada. Plegue de la Bonateca, com dirien ací.

Ara, un repaset d'ultimísima hora.

Demà més i millor

M'agradaria vore a tota la gent de València. A veure si ens podem organitzar d'alguna manera. Si no, hi ha gent amb la que em retrobaré per al Summer case. I si no trobem manera...en agost estaré dues setmanes.


i he estat malalta...

A Bòsnia pequenyos!

Kvlar periodistes

Aquest estiu, estada de 17 dies a Bòsnia. Amb una prèvia formació en fotografia, fotoperiodisme, història del conflicte, idioma... formació sobre el terreny, traductors, estades a cases particulas, 24 hores de viatge en furgoneta... i després del viatge, confecció tutoritzada de treballs.

Móstar. Jordi Bes, febrer 2006

El amigo Jordi i la amiga Araceli se'n van a Bòsnia.


ja vos contaré aquest cap de setmana de la manifestació del 25 d'abril, en persona.

cantinflas y sus amigos

coooooming

...fins la setmana que ve

Moltes gràcies a Vicentín, Mati i Laura.Que d'una manera o altra, patrocinen aquest viatge

neguit

Una sala de sostre alt i una mort present. Pareix ser un recurs recurrent als meus somnis. Tres he tingut similars, i un una mica diferent, sense la sala.

Olympus E1 000001

Primera fotografia amb l'Olympus

THERE'S NO LIMIT

Me quieres hacer un masaje,
me parece bien,
me pides que cierre los ojos
y que me esté tranquilo,
ya se para qué.

Me coges en torno del cuello
y empiezas a hablar
de lo que yo siempre hablo,
para que no me fije en que ahora aprietas más.
Y yo intento relajarme,
y quedarme muy, muy quieto,
pero algo te distrae y siento aflojar tus dedos.

Me quieres dar una sorpresa,
no diré que no,
me pides que extienda la mano,
y que cierre los ojos,
es lo que hago yo.
Te oigo como abres cajones,
buscando a saber qué,
ahora ya lo has encontrado
y te acercas deprisa a acabar de una vez.
Y yo espero que sea rápido
y morir en el momento,
pero llaman a la puerta y lo dejas para luego.

Y ya me estoy aburriendo,
de esperar a que termines,
cualquier dia de estos me decidiré a decirte:

acaba de...acaba de una vez...acaba de una vez conmigo.

(astrud, performance)

Olympus E-1

Una altra vegada tu...Baptiste, m'animes a parlar....

Quan el senyor Casanova em va atendre, molt amablement em va demanar les meues dades. Em va preguntar el meu nom, la meua adreça, el poble d'on soc i el meu telèfon. Ell apuntava amb normalitat mentres la meua panxeta es revolicava i m'agafaven els marejos. Tot i que la tenda estava plena de gent, jo no podia veure a ningú. Em va allargar la mà i li vaig cedir la targeta. Va comprovar que en veritat era la meua i la va passar per un lector. La impresora va imprimir, i ell va escriure: "Pendiente de entrega".

"La cosa más cara jamás comprada" està esperant-me.

Aniré dissabte*, que ara tinc molta feina, i si està entre les meues mans seré incapaç de concentrar-me.

Ella va pertanyer a algú abans que a mi. Té un passat que desconec i que m'agrada imaginar. Unes altres mans l'han tocat i ella ja té experiència, jo no. Serà la meua maestra.

OLYMPUS E-1

...uff!!

*DEMÀ!

Todo es lunch menos mi vida que es Flash...

...MX Professional 2004

ja m'estic posant nirviosa

Després de treballar molt i de preparar una gran festa per a gent que no conec, ja puc dir que soc rica.

Moltes voltes en la vida les coses es trunquen, no acaben com deurien, o com ens pensavem que haurien d'acabar. Ara, Vicent ja no viurà a ma casa, per coses de la vida torna a casa. I jo que ja m'imaginava les converses sobre quarks, tunels de cucs i anell, i energia fantasma, el big rip i el big trip (he de parlar sobre això un dia)....

Podria callar-me la boca, però no puc. Ja tinc diners per a compar-me una reflex digital. I JO QUE EM PENSAVA QUE AIXÒ NO PASARIA MAI!. Encara no se com serà. Fins a no arreplegar diners suficients no volia veure res. Ara buscaré.

Però ja està ací...i després de molt de temps sense fer fotos, ja m'estic posant nerviosa. El meu ull ja no és redó. Se li ha fet la forma rectangular!

Hui a més, ai m'ha agafat un arrebato i m'he llançat sobre la càmera de mon pare, perquè eixa llum no es podia desaprofitar...

ai...que ja quasi la toque amb les mans