Des de que vaig baixar porte uns dies en que em costa saber on i amb qui estic. Sabeu ja que això m'encanta. Ahir vaig amaneixer en casa Eloi. Com que el tren va arribar vora les 11 de la nit vaig anar allí a dormir.

He de dir primer que el viatge en tren va ser d'allò més entretingut. Una parella de castelloneros es varen equivocar de lloc: El xic es va sentar on no li tocava perquè no es donà conte, i la seua amiga al seu costat fins que arribara el portador del 16A. Total!, que al final es va armar un lio de por i ningú (inclosa jo) estavem on ens tocava. També em vaig fer amiga d'un xic madrilenyo que parla català i que estudia en el CEU. I així tornava a València, xarrant xarrant.

Be. Em vaig despertar en ca Eloi, després d'una nit de xarrar, i em vaig trobar a una Sandra tan contenta tan contenta que havia comprat torrijas per desdejunar. Vaig baixar a Xàtiva a dinar amb els meus pares i veure a la meua Himan. Li vaig donar els seus regals d'aniversari i vaig anar a fer una visita als uelos. Després vaig tornar a València;* em vaig fer una cervessa amb Nico i Carmençín i correguens cap a casa Eloi per fer-li una sorpresa a Sandra. Allí estaven Eloi, Ruth, Tàlia, Nuri i Neus. Vingué Josep, i finalment Amàlia i Blai que portaven a Sandra. Començà el sopar.

Festejarem per Ca Revolta i Radio City. Ens ferem una casalla i una absenta... i tant ràpidament passà tot que de moment ja estava en el sofà-llit.

Hui hem dinat paelleta: Amàlia, el seu germà, Neus, Sandra i jo.

He agafat el tren i he anat a veure als avis i després he anat a casa. Ara encara estic en casa.

Necessite apuntar aquestes coses perquè des de fa un mes que em costa saber en "quan" estic

I com demà no crec que em done temps a dir res...

ADÉU!!!
i bona nit

* que raro és comprar, des de València, un bitllet d'ana i tornada. Et fa preguntar-te: d'on vens i cap a on vas?