Stephen Hawking

Stephen Hawking, tan caricutaritzat en Los Simpsons, m'ha trasvalsat. Dimarts, a classe de Periodisme científic, el senyor mestre Ramentol ens va posar un documental de 1991/2, dirigir per Errol Morris que explicava el llibre "Una breu Història del Temps" del mateix Stephen, i la seua biografia.

De quina manera aquest home m'ha encissat!
Primer era un xic dispers, molt intel·ligent, però que no valorava com cal el fet de viure...I de sobte, la malaltia que l'ha fet famós: Esclerosis lateral amitròfica, que a poc a poc el deixà paralitzat.
És molt dur veure com una persona va perdent el control del cos. Supose però, que ha de ser encara més difícil quan tu mateix et poses com a repte pujar unes escales, o que se't derrame una cervessa, i una veu innocent et faça la broma de que ben enjorn tu ja estas begut.
No puc parlar de l'obra d'aquest home perquè encara no he llegit res d'ell. Ara el tinc a la meua presageria mental, així com molts altres llibres que m'esperen aquest estiu. Volia parlar d'un fet que veritablement em va afectar.
A Stephen Hawking li van haver de practicar una traqueotomia que el deixà sense parla. Si tampoc podia moure el seu cos. Com podia comunicar-se?
El fet de que es quedara sense parla el va aillar moltíssim del món. Només els que veritablement el coneixien podien esbrinar si estava incòmode en el llit o si tenia fam. Per fi li portaren una espècie de quadre amb lletres i números i al dirigir la vista a la lletra en si, hom podria saber què necessitava. Clar, això et fa fer dir només allò bàsic per a sobreviure: aigua, fam, caca...i poc més.
Després li portaren un ordinador des de Chicago. Un programa on podia anar triant les paraules, composar frases i sentir la veu sintetinzada de l'ordinador. Stephen es sorprengué al descobrir que amb aquell aparell es podia comunicar millor que mai.
En un accident se li trencà, però el repararen.
L'última vegada que va poder escriure el seu nom va ser en el llibre de signatures de la seua càtedra, que anys abans l'havia ocupada Isaac Newton.

Tot açò vos ho conte perquè em va vindre al cap l'agonia d'estar present en un lloc i no poder dir res. Tindre milers i milers d'idees complexes i no poder comunicar-les (De fet Hawking es va inventar una nova forma de plantejar els problemes amb imatges que ell podia recordar).

Només volia rendir-le un petit homenatge a aquest home...i recomanar el documental. (Ara, en aquesta revisió del text sé que hi ha prou gent a la que no li ha agradat gens...per a gustos colors)

És tan increible només pensar en com es va formar l'Univers, els forats negres, si el temps pot anar enrere, quan es va crear, quan s'acabarà....
El llibre Una breu història del temps...és veritat que està una mica passaet...però van traure una nova edició revisada l'any 2005 que es diu: "Una brevíssima història del temps". On té pressent tots els descobriments anteriors.
Fa gràcia escoltar a Hawking parlant de la contracció de l'Univers...

Ahir, el senyor Ramentol, en un intent per explicar-se com cal...ens va dir que moltes ments brillants va èsser finalment genis perquè van patir una malaltia que els feu centrar-se en l'estudi...La pròxima vegada parlaré d'Einstein, que patia Asperguen (zero empatia).