fa una teoria, la rebutja per imposible (constant cosmològica) i ara...ara la gent se la mira i pensa...igual...igual no anava tant desencaminat amb la idea i el concepte...és el que en 1998 s'anomenà Quinta essència, i és la que, hipotèticament, plena quasi el 90% de l'Univers, té una força repulsiva amb ella mateixa i està provocant que l'Univers, ara que la força de la gravetat ha perdut força, s'estiga expandint més ràpidament.
Tots els científics amb el cor en un puny quan van descobrir aquesta acceleració
vos recomane llegir:
"Una breve historia de casi todo" explica tot el que pugues imaginar sobre el món que coneguem
jo en algun moment de la meva sospitada existència vai llegir "la hostoria del tiempo" i "L'univers en una closca de nou" és on hi ha (a part de moltíssimes coses més, massa coses) tot el que jo se de física, els heu llegit? els vai trovar fabulosos!
Santo sielos no he llegit eixos llibres. De fet és ara quan he descobert la ciència...després de tants anys
tens tota la raó Espica...l'expansió de l'univers no són cosos separant-se entre ells. El símil que ens posaren a classe és el d'una goma amb punts rojos que el va estirant. No et mous, és l'espai
Hui ens han posat, a classe de periodisme científic, el documental basat en "Breve historia del tiempo". Realment fascinant Stephen Hawking... llàstima que ara no tinc temps per a res que no siga estrictament de la universitat (brbrbrbr) però ho tindré present per a les vacances! gràcies per la recomanació!
Quan vaig llegir aquests llibres no vaig entendre moltes coses, tot i que són llibres de divulgació. Però una de les coses que si vaig captar és que la ciència no és una disciplina freda, impersonal i mecànica, la ciència és una passió que es viu amb la mateixa intensitat que la música, les arts, l’amor... De les paraules de Hawking es desprèn una vitalitat i una força extraordinàries i sobretot molt contagioses. La veritat és que la ciència t’omple d’inquietuds i et sacseja d’una forma semblant a com ho fa amb aquells que llegeixen poesia o literatura. De fet, tot parla del món i el món és tant increïble...
8 comentaris:
"Si buscas resultados distintos, no hagas siempre lo mismo."
És una frase del de la foto...
ÉS TAN SABIO ESTE HOME!
fa una teoria, la rebutja per imposible (constant cosmològica) i ara...ara la gent se la mira i pensa...igual...igual no anava tant desencaminat amb la idea i el concepte...és el que en 1998 s'anomenà Quinta essència, i és la que, hipotèticament, plena quasi el 90% de l'Univers, té una força repulsiva amb ella mateixa i està provocant que l'Univers, ara que la força de la gravetat ha perdut força, s'estiga expandint més ràpidament.
Tots els científics amb el cor en un puny quan van descobrir aquesta acceleració
vos recomane llegir:
"Una breve historia de casi todo"
explica tot el que pugues imaginar sobre el món que coneguem
És un poc rollo el Muy Interesante, no? Li he pegat una llegideta este matí i està entretengudet...
El univers vinga d'expandir-se i jo al meteix lloc sempre, o eixa és la sensació q em dóna.
Salute amore!
jo en algun moment de la meva sospitada existència vai llegir "la hostoria del tiempo" i "L'univers en una closca de nou" és on hi ha (a part de moltíssimes coses més, massa coses) tot el que jo se de física, els heu llegit? els vai trovar fabulosos!
Santo sielos no he llegit eixos llibres. De fet és ara quan he descobert la ciència...després de tants anys
tens tota la raó Espica...l'expansió de l'univers no són cosos separant-se entre ells. El símil que ens posaren a classe és el d'una goma amb punts rojos que el va estirant. No et mous, és l'espai
Hui ens han posat, a classe de periodisme científic, el documental basat en "Breve historia del tiempo". Realment fascinant Stephen Hawking...
llàstima que ara no tinc temps per a res que no siga estrictament de la universitat (brbrbrbr) però ho tindré present per a les vacances!
gràcies per la recomanació!
Quan vaig llegir aquests llibres no vaig entendre moltes coses, tot i que són llibres de divulgació. Però una de les coses que si vaig captar és que la ciència no és una disciplina freda, impersonal i mecànica, la ciència és una passió que es viu amb la mateixa intensitat que la música, les arts, l’amor... De les paraules de Hawking es desprèn una vitalitat i una força extraordinàries i sobretot molt contagioses. La veritat és que la ciència t’omple d’inquietuds i et sacseja d’una forma semblant a com ho fa amb aquells que llegeixen poesia o literatura. De fet, tot parla del món i el món és tant increïble...
Haig d’endevinar que fas periodisme oi?
si senyor!
Publica un comentari a l'entrada