Continue amb la meua lluita contra les coses (trastos) que s’amaguen per la meua habitació. Després de llançar al fem el meu esgarrifós Àngel negre (un que vaig agafar de entre les restes d’una foguera de camí al far de València), he trobat coses igual de místiques i curioses, que com aquells dibuixos m’agradaria que eixiren a la llum.
I ací teniu un recull de coses que he trobat…no són les més fantàstiques, no són (ni molt menys) les úniques, però al final estava farta de fer fotos, perquè cada vegada que volia fer-ne una havia de trobar la cookie entre totes les coses…i això em feia (mal)gastar molt de temps…igual m’anime un altre dia…be…ací estan:
fa por...però és(era) tan bonico...tot negret de la foguera
açó sí que fa por. Regal de la meua escola per als xiquets que feiem la comunió...
és FLUORESCENT...
brilla en la foscor...càgate
la meua col·lecció: "diseña tu moda".
no està mal
(la que no te cap la va fer la Himan)
És un boli que sempre està plantat i si el poses a l’inrevés pega un bot i es posa bé.
darrere es pot veure la meua "goma" i la flauta de plastic de les primeres lliçons de música
2 comentaris:
Jo tia, sí que fan por les "imatges" del santoral. El negre tot plantant ahí en la mar (de quan és?)... i la verge fosfi ja no tinc paraules! Ara bé les altres coses ja són més boniques: sobretot el boli (sempre m'han fascinat eixos invents, mira tu).
peque, q hi ha algú q ha fet una pàgina de rubber ring i no em deixa que li conteste perquè no sóc una blogger d´esas...eixa persona és una bloggista!" . I jo li volia fer un comentari, asín que te lo pongo aquí, i que lo sepa la/ el rubber ring de pacotilla: els no bloggers també tenim molt a dir...que també som persones!per a tu, mi peque, sempre besets i mis mejores deseos
T´ODIE!
i no sé qui ets...
jo sóc Ruth, i ahir per la nit, en eixos moments de duerme vela ( em sembla una paraula molt gràfica, sembla que t´engronça...) vaig tenir la idea de que potser, si alguna vegada en la vida renegava de les meues paraules ( como una Dña. Leticia más...) i em feia on blog, es diria així, i vas tu i apareixes...ja me l´has fastidiat ( en realitat millor, perquè tampoc tinc constància per a mantenir una cosa així...)
Però m´alegre per una cosa: perquè no sé qui ets, però l´anàlisi de la cançó que has fet m´ha taladrat, en serio, no podria ser més igual al que jo mateixa faig...quin dramatisme, tan real, que reflexa tan bé la inconstància humana ( hui sí, demà ni m´enrecorde...)...de veres, tu , qui sigues, hui m´has trascendit.
the last of the gang to come.
Publica un comentari a l'entrada