Estic fent-ho...estic omplint la sol·licitud per a estudiar en la UAB, avui que he buidat completament el meu pis, avui que de camí a Xàtiva no podia mirar enrere perquè no hi quedava res...la sensació era pareguda a la que tingué Sebastian quan fugia de la NADA...menys tràgica.JA NO TINC PIS A VALÈNCIA
FIN DE LA PRIMERA PARTE
2 comentaris:
ÀNIM ARAKELI!!!!!!!!
Aquesta sensació és extranya però el que vindrà serà igual d'enriquidor que allò que deixes enrere, així que enlloc de mirar enrere, posa els ulls en allò que et trobes al davant... tota una experiència està per vindre!! I el que deixes enrere mai deixarà d'acompanyar-te al camí...
ALE, A TRIOMFAR A BCN!!!
Besets, i fins ben aviat...
Te digo lo mismo que Mar... Ya sé que da algo de miedo porque no sabes qué va a ser de ti y hacía donde vas a tirar pero... ¿verdad que es emocionante?
=)
Muchos besos guapa
nota:Ayer Tin me contaba que se cocía vivo en Xàtiva =)
Publica un comentari a l'entrada