SOBRE LA CAIGUDA DELS MITES
El mites són aquelles ficcions a les que ens agafem per a decorar o fugir de les nostres vides. Quan més febles estan les nostres ànimes sempre hi ha un mite que ens espera darrere eixa porta que es tanca. Estan allí, esperant que ens apropem...callant-se les intencions, amagant els seus interessos...Solen estar buits de contingut, el xixi és cosa nostra....i ells saben que nosaltres ens encarregarem de omplir-los amb allò que vullgam, i d’eixa forma ens atraparan per a sempre.
Els mites són zombies.
(de fet estan quasi tots enterrats)
UN MITE NO POT SER BO SI NO ES TÉ CONSCIÈNCIA DEL MITE
EL MITE ENS FURTA, ÉS UN LLADRE
El mites són aquelles ficcions a les que ens agafem per a decorar o fugir de les nostres vides. Quan més febles estan les nostres ànimes sempre hi ha un mite que ens espera darrere eixa porta que es tanca. Estan allí, esperant que ens apropem...callant-se les intencions, amagant els seus interessos...Solen estar buits de contingut, el xixi és cosa nostra....i ells saben que nosaltres ens encarregarem de omplir-los amb allò que vullgam, i d’eixa forma ens atraparan per a sempre.
Els mites són zombies.
(de fet estan quasi tots enterrats)
UN MITE NO POT SER BO SI NO ES TÉ CONSCIÈNCIA DEL MITE
EL MITE ENS FURTA, ÉS UN LLADRE
(com molt bé han dint per ací)
LA DESAPARICIÓ DE LA DISFRESSA
Persona = Màscara
Realitat filològica donde las halla.
Som conscients de com són, i tenim el poder de canviar, tant de dins cap a fora com de fora cap a fora ( dins(?) ).
Moltes vegades ens col·loquem una disfressa per a amagar la nostra realitat personal, que som persones geloses, febles, insegures...o per a ocultar coses. Eixes disfresses solen enganyar a la gent, qui no té premés entrar dins la nostra ment i el nostre pla. A més canvien la consideració que tenen de la nostra persona (canvi de fora cap a fora).
La qüestió és que eixe canvi només és superficial, no fa que a tu eixes coses no t’afecten de la forma que tu amagues, simplement ho amaguen en la mesura de lo posible.
PERÒ EIXA HA SIGUT LA TEUA ELECCIÓ
Ara comença el moment més difícil: mantindre eixa disfressa amb un poc de dignitat.
LA DESAPARICIÓ DE LA DISFRESSA
Persona = Màscara
Realitat filològica donde las halla.
Som conscients de com són, i tenim el poder de canviar, tant de dins cap a fora com de fora cap a fora ( dins(?) ).
Moltes vegades ens col·loquem una disfressa per a amagar la nostra realitat personal, que som persones geloses, febles, insegures...o per a ocultar coses. Eixes disfresses solen enganyar a la gent, qui no té premés entrar dins la nostra ment i el nostre pla. A més canvien la consideració que tenen de la nostra persona (canvi de fora cap a fora).
La qüestió és que eixe canvi només és superficial, no fa que a tu eixes coses no t’afecten de la forma que tu amagues, simplement ho amaguen en la mesura de lo posible.
PERÒ EIXA HA SIGUT LA TEUA ELECCIÓ
Ara comença el moment més difícil: mantindre eixa disfressa amb un poc de dignitat.
Quan una persona es transforma en algú altre ha de comportar-se segons la seua màscara i no esperar que la gent el tracte conforme el que té a dintre, sinó conforme a la seua nova aparença.
És dur, però hem de ser conseqüents...si no pots suportar-ho, no intentes amagar-ho...però clar...això implica molta valentia i poc sentit de la vergonya.
QUÈ DIFÍCIL
1 comentari:
m´alegro que m´haga esa pregunta! ( quina pregunta? cap, és una frase célebre)
en mis experiencias por lo largo y ancho de este mundo he aprés una cosa que m´ha fet més lliure: no lluites contra la realitat; alíat amb ella ( uníos y venceréis...shoplifters of the world...). la realitat ahí, independentment de totes les manipulacions habidas y por haber, i viure intentant mantenir una mentida no és viure de veritat...és un món paral.lel...¿ per què no acceptar-se a u mateix? costa, no ho negaré ( després de tot...)però...les coses no s´´on per elles mateixes ni bones ni roïnes,això ja és collita de cadascú, així que consejo( allà voy): no et preocupes de si "és bo o roïn", sinó del què és realment, i quan ho sàpigues fes de la realitat el millor que pugues...
i colorín colorado esta moraleja s´ha acabado
(supose que l´anonymous noo té res d´anònim...)
Publica un comentari a l'entrada