Donada últimament a la auto-reflexió i a mirar enrere (no puc mirar altra cosa) m’he adonar de dues dades sobre mi que ja sabia però no tenia comprovades empíricament de forma recent.
Per què??
Perquè he intentat (estic) buidar la meua habitació de dimensions escasses i he obert una caixa que vaig tancar en 2002. DÉU!
1. Sóc una merda de mitómana de coses insubstancials i sense cap tipus de trellat (sí, és cert que moltes persones m’ho han advertit. Bataller...quanta raó...) però...no coneixia jo la magnitud de la tragèdia.
2. Estava completament anada...però molt...MOLT...i ho he vist en els meus dibuixos (vaig pintar prou per aquella època)...sabia de la seua existència...però trobar-me’ls de sobte i després de 3 anys (només...uff) m’ha fet pensar en com era jo en aquella època. Ara vista des de fora, des de la distància puc adonar-me de totes les meues carències, de tots els errors comesos, de tots els camins mal escollits, de totes eixes coses que no haurien d’haver passat i passaren...
UI...No pretenia posar-me transcendental. De fet, la meua intenció era mostrar una petita (i curiosa) part de les meues intimitats...mira...que amb la calor em lleve tota la roba...I també ensenyar-me-les a mi ;-)... a mi m'agraden.
Per què??
Perquè he intentat (estic) buidar la meua habitació de dimensions escasses i he obert una caixa que vaig tancar en 2002. DÉU!
1. Sóc una merda de mitómana de coses insubstancials i sense cap tipus de trellat (sí, és cert que moltes persones m’ho han advertit. Bataller...quanta raó...) però...no coneixia jo la magnitud de la tragèdia.
2. Estava completament anada...però molt...MOLT...i ho he vist en els meus dibuixos (vaig pintar prou per aquella època)...sabia de la seua existència...però trobar-me’ls de sobte i després de 3 anys (només...uff) m’ha fet pensar en com era jo en aquella època. Ara vista des de fora, des de la distància puc adonar-me de totes les meues carències, de tots els errors comesos, de tots els camins mal escollits, de totes eixes coses que no haurien d’haver passat i passaren...
UI...No pretenia posar-me transcendental. De fet, la meua intenció era mostrar una petita (i curiosa) part de les meues intimitats...mira...que amb la calor em lleve tota la roba...I també ensenyar-me-les a mi ;-)... a mi m'agraden.
JEJEJE CUANTA TONTERIA Y QUÉ POCA CABEZA!!!
d'aquest dibuix recorde haver-me quedant contenta. M'agrada la situació i sobretot el gest del peu amb el mocador...rollo HOLAAA
no sé que estaria fent en eixe moment...la gent que apareix en la fulla la vaig conèixer a Birr (quan a la Gonngga...)
aquest m'agrada molt. 
....
ohh...qué gran obra...
PD: se permite psicoanálisis o similar
2 comentaris:
però pequenyina de mi arma, què loketa estàs?! torne a dir-t´ho: m´agradaria experimentar un ratet el que és ser tu...tia, em desconcertes...
solo decir que en aquella època m'obsessionava la "última gota". el moment anterior a l'esclafit.
Xiqueta meua...jo tampoc sé massa be que hi ha dins de mi :)
Publica un comentari a l'entrada