El espíritu del vino

Per fi tinc un treball en el que treballe!!! La prova: ahir a la nit vaig cobrar el meu sou (souetet). Ja el tinc ben guardaet esperant un pis de lloguer (qui sap quin carrer...). La veritat és que en lamaga estic de lo més be, en contra del que opinen els que porten més temps que jo i coneixen de quin peu coixegen els amos, però la ignorància dóna la felicitat i jo encara en soc prou. El meus companys de treball m’encanten, sobretot “Kirylka” (més o menys), una búlgara guapísima d’allò més simpàtica i que aprèn castellà a una velocitat de vertigen.

A vegades servir una taula és com viure una escena de “Sex in the city” versió hispano-catalana, com diria Raimon (espere que la versió de Ana Obregón no s’allunye massa de la realitat que jo he vist, perquè és molt divertida...i sorollosa...que tu poses quatre maxuxes en una taula, un lambrusco rosat enmig...i riete de Scorpia). També hi ha de subnormals, l’altre dia una dona amb cara de bruixa (nas inclós) m’amolla: “A mi háblame en castellano”...que a mi m’és igual..però un “por favor”...mmmmmmmmm....haguera resultat deliciós. Però a les 11 de la nit no temps no temps ni ganes de posar-te a discutir. He de dir que a mesura que el vi anava consumint-se l’actitud de la dona canvià prou (a millor).

Tot això (els decibels de les maxuxes i l’humor canviant de la bruixa-castellana) hem fan pensar en aquella cançó de Héroes del silencio, bebamos con malas artes el espíritu del vino...quanta raó...perquè anit un home amb cara de malísima folla es va fer de lo més simpàtic a la segona ampolla de Lacrima dei tint.