Va haver un dia, fa ja molt de temps, en que vaig cometre una equivocació. Vaig fer una cosa de la que, en el mateix moment, em vaig penedir, perquè em vaig adonar d’algunes coses molt importats que anava negant-me despreocupadament.
Per sort l’alcohol i la confiança em van ajudar a trobar una mica de consol poc després.
No crec que molta gent conega el que va passar, ni com em va afectar a mi. Poca gent sap la quantitat de vegades en que he pensar (i pense) en per què vaig fer això, en perquè vaig reaccionar d’eixa forma, ni les conseqüències que aquell dia van tindre sobre mi, ni sobre la meua pròpia consciència.
Potser no coneguen tampoc que la magnitud de la tragèdia va ser tanta per a mi que aquell instant va suposar un punt d’inflexió en la meua vida. La primera galtada que et marca la cara. La primera senyal seriosa de tota una extensa llista de paranoies i dubtes.
Encara avui, després de molt de temps, m’hi trobe gent que em recorda, amb un somriure entre còmplice i maliciós, lo graciós d’aquell dia.
Per sort l’alcohol i la confiança em van ajudar a trobar una mica de consol poc després.
No crec que molta gent conega el que va passar, ni com em va afectar a mi. Poca gent sap la quantitat de vegades en que he pensar (i pense) en per què vaig fer això, en perquè vaig reaccionar d’eixa forma, ni les conseqüències que aquell dia van tindre sobre mi, ni sobre la meua pròpia consciència.
Potser no coneguen tampoc que la magnitud de la tragèdia va ser tanta per a mi que aquell instant va suposar un punt d’inflexió en la meua vida. La primera galtada que et marca la cara. La primera senyal seriosa de tota una extensa llista de paranoies i dubtes.
Encara avui, després de molt de temps, m’hi trobe gent que em recorda, amb un somriure entre còmplice i maliciós, lo graciós d’aquell dia.
6 comentaris:
Arakeli!!!
No sé si es cosa meua o aquest post té a veure amb una conversa que tinguerem diumenge... sobre algo passat que encara se't recordà... m'equivoque?
Bueno... quan torne de Londres a veure si m'ho has confirmat, jiji...
BESETS PERLA!!!
nena, no rayárseme!
és fàcil de dir, treure-s´ho de sobre no tant, però es pot fer. jo no et coneixia quan va passar, però...va passar!
què et passa? per què estàs donant-li tanta importància?no ho entenc, però es que no et servix de res...un amic una vegada em va dir que quan et ve al cap una cosa que va passar...o el que siga, però que no t´agrada, que penses en un senyal de tràfic d´aquests de "STOP".ha d´ocupar tot el teu espai mental, tot el teu sentiment banyat del vermell escandalós i les lletres blanques dient-te que pares...i si et centres uns segons en eixa sensació...sales como nueva! a mi em funciona, i total, per intentar-ho no perds res!
A l'igual no va ser una equivocació, a l'igual va ser quelcom possitiu que et va servir per a dir fins ací em arribat. A lo hecho pecho. Alça el cap i cap avant.
El que no pots fer és tenir en compte els comentaris de gent, si viuen en l'ignorància; no saben, estan al marge de les repercussions que tingueren els fets per a tu.
Ja ha passat. Els records fan reviure les situacions, però que hem de fer. Fes allò del Stop. Igual funciona.
Un besaso i a viure.
Si si, tu estop i a fer la mà. STOP. STOP del tot. STOP THINKING. STOP BLOGGING' oeoeoeooeoeoeoeoeoe !!!!
Si si, tu estop i a fer la mà. STOP. STOP del tot. STOP THINKING. STOP BLOGGING' oeoeoeooeoeoeoeoeoe !!!!
no necessite un stop propi, sino un stop "listen"
Només volia dir-vos que no em fan gràcia les bromes amb el pirado, perqué en el seu moment em vaig ofuscar ben ofuscà.
estic llevant-me la màscara de "no me importa", per a dir-vos que estic farta de que cada vegada que eixe xic pasa per davant de mi algú em faça un comentari.
El STOP no és per a mi.
a bones hores
Publica un comentari a l'entrada