
post que hauria d'haver penjar ahir
i ja posats en el tema escatològic...
una cosa que em va ensenyar el meu yayo
2p2 + k2ya + a2 = kk
Xiquets meus…dimecres agafe un tren. Me’n vaig a Europa...a la seua capital. Per sort, Aurora (tieta de Matilde) m’acollirà en sa casa i m’ajudarà a buscar pis. El dia 4 d’octubre he de matricular-me a la UAB. Veig que les coses estan precipitant-se molt...ara que ho pense, quasi no em queden dies per a res. Però ja contava amb que això passaria.
Com que ara mateix veig un fum de coses que he de fer, no tinc molt clar quan us podré vore. La magnitud de la tragèdia és tal que no puc fer plans per a més de dos dies. Només se que el dimecres vaig a Barcelona. No se si eixe cap de setmana tornaré o què faré...segons com vinguen les coses.
They sentenced me to twenty years of boredom
for trying to change the system from within.
I'm coming now, I'm coming to reward them.
First we take Manhattan, then we take Berlin.
I'm guided by a signal in the heavens,
I'm guided by this birthmark on my skin.
I'm guided by the beauty of our weapons.
First we take Manhattan, then we take Berlin.
I'd really like to live beside you, baby,
I love your body and your spirit and your clothes.
But you see that line there moving through the station?
I told you, I told you, told you, I was one of those.
Ah you loved me as a loser, but now you're worried that I just might win.
You know the way to stop me, but you don't have the discipline.
How many nights I prayed for this, to let my work begin.
First we take Manhattan, then we take Berlin.
I don't like your fashion business mister,
and I don't like these drugs that keep you thin.
I don't like what happened to my sister.
First we take Manhattan, then we take Berlin.
I'd really like to live beside you, baby,
I love your body and your spirit and your clothes.
But you see that line there moving through the station?
I told you, I told you, told you, I was one of those.
And I thank you for those items that you sent me,
the monkey and the plywood violin.
I practiced every night, now I'm ready.
First we take Manhattan, then we take Berlin.
Ah remember me, I used to live for music.
Remember me, I brought your groceries in.
Well it's Father's Day and everybody's wounded.
First we take Manhattan, then we take Berlin.
Elvis continua viu i de que forma!!!. En versió oficial crec que és el mort que més diners guanya...i extra-oficialment....VAMOS...Elvis está vivito i coleando en una illa amb Marilyn Monroe. Et ací unes quantes dades sobre perquè EL REI encara està entre nosaltres.
...i com és tardet...CORTA/PEGA I ARREANDO
Elvis no ha muerto:
""1. En su lápida, su segundo nombre está mal escrito: es Aaron y no Aron.
2. Su tumba en Memphis está entre la de su padre y su abuela, y no junto a la de su madre, como siempre fue su deseo.
3. Aunque en el momento de su supuesta muerte pesaba 115 kilos, en su certificado de defunción figura con "sólo" con 76 kilos. El certificado original desapareció.
4. Testigos de su funeral han dicho que su ataúd estaba excesivamente frío, lo cual llevó a levantar la teoría de que lo que había dentro no era más que un cuerpo de cera que era preciso mantener con aire acondicionado.
5. Dos horas después de anunciarse su muerte un hombre muy parecido a Elvis compró un pasaje de avión a Buenos Aires . Pagó en efectivo y dijo llamarse John Burrows. El mismo alias usado por el cantante en varios momentos de su vida.
6. El día después de su muerte una de sus exnovias recibió una rosa por correo de parte de "Lancelot". El apodo que usaba Presley durante su relaicón y que sólo ellos dos conocían.
7. Fue un gran seguidor de la numerología y si se suman los números de su fecha de muerte (16-08-1977) se obtiene la cifra 2001, justo el título de la película favorita del cantante.
8. Poco antes de su muerte, Presley había perdido 10 millones de dólares en un negocio inmobiliario con una compañía vinculada a la mafia. Se cree que Presley habría ayudado al gobierno de EEUU a desmantelar al grupo a cambio de una nueva identidad.
9. Poco después de su muerte un cantante enmascarado de apodo Orion empezó a dar conciertos de gran similitud con los de Presley. Cuando en 1981 el programa televisivo "20/20" realizó un extenso reportaje respecto a la muerte del cantante, Orion desapareció para siempre de la escena en vivo.
10. Hasta hoy, nadie ha cobrado su seguro de vida.""
A banda hi ha qui pensa que ELVIS era un extraterreste...o el propi MESIES!!
Agafar una motxilla (o macuto) dijous de matí i arribar a casa dilluns a la nit. Anar a València a fer-se 2 cerveses i acabar a les festes de Puçol, avisant a casa just quan el teu tren se’n va i no pots fer res i sense res més al bolso que un paraigües i dos bolis.
Fora les teranyines...QUE JA ERA HORA
per cert...un acudit: estan Elvis, Bob Marley i Freddie Mercury en el cel i Deu els diu que els dóna una altra oportunitat per anar a la Terra amb una condició, que no facen el que més els agrada. Baixen a la Terra i Elvis es troba una guitarra. No pot resitir-ho, l'agafa i desapareix. Al moment es trobem un porro en terra, Bob Marley s'ajup per agafar-ho i desapareix Freddie Mercury
(ha sigut idea d'Eloi contar aquest acudit al blog...)
(las cosas como son)
el dia 22...
...i encara que estàvem envoltats de policies cap d’ells s’adonà del meu segrest. Ràpidament vaig haver de convertir-me en una boleta de persona per a caber dins el maleter del cotxe, que es tancà bruscament deixant-me en la foscor. El cotxe arrancà i va recórrer una carretera amb moltes voltes, perquè tots els objectes que guardava el meu amagatall no feien més que anar de costat a costat, així com tots els meus líquids. Feia calor dins, i al trobar una llanterna vaig descobrir la veritable realitat del meu forat. Una paret peluda, de color gris m’impedia cap moviment. El so ni entrava ni eixia. Tot era obscur i desconegut. A penes sí podia posar la mà damunt la meua cara, i era del tot impossible estirar les cames. De sobte un cotxe va envair la carretera. Xocà contra el meu segrestador. Voltes i voltes. Quiets ara...ningú no gosà obrir-me la porta. De sobte, mentre circulàvem a tota velocitat un gran cotxe ens atacà per darrere. Xocarem. El maleter quedà totalment xafat i el meu cos rebentat.
Per fi ha arribat el dia. Gonguix ha vist la llum, l’encisadora llum de la meua pantalla d’ordinador, i de les vostres. Un dur treball m’espera. GONGUIX. Després de renegar d’ella durant un any l’he acaronada tendrament, i he tornat a veure al meu benvolgut PÁJARO DE MAL AGÜERO, que és un dels personatges que més m’agrada. Em resulta tan tendre...encara que no ho parega.
Per al que no coneguen GONGUIX, us explique. En primer vaig començar a escriure uns contes (ANIGONGUIX) que encara que res tenen a vore amb la realitat, són més reals del que pareixen. Van ser la meua obsessió, el meu únic pensament. Després va arribar GONGUIX, parte primera. D’aquest, diguem-li llibre, només hi ha dues edicions impreses que tenen dos amics meus. Ara publique per a tots aquells que vullguen llegir aquesta història feta sense cap pretensió més que trencar els caps d’Eloi i Bata, als qui llegia els contes cada cop, i “ensañarme” amb mi mateixa, i jo assoles, amb el meu cap.
Be...doncs...si voleu, ací teniu una historia per fascicles.